Com diria el meu amic Farlopa... sóc fatala. Però fatalíssima, afegiria jo....
Porto un munt d'hores tancada a casa jo soleta. Bé, sola amb el meu encostipat, que vulguis que no, em fa companyia.
El divendres a la nit, quan m'enllitava, pensava: "ja veuràs, demà aprofitaràs per no soritr de casa en tot el dia, acabaràs de llegir-te el teu estimat llibre, acabaràs els resums, i posaràs a punt els dos treballs per a només haver-los d'imprimir i entregar!".
.... suposeu el què, no? Doncs res, que aquí, una sevidora es va llevar molt motivada per fer tot això a les 10 del matí. Pim, pam. Cafetonet calentet, un Efferalgan per anar acomiadant el putu refredat.... però clar, de bon matí no et posaràs a estudiar, desperta't del tot fent el cafè a mesura que vas llegint.
I sí. Vaig posar-me a llegir. Però no el meu estimat llibre, no. És que jo sóc.... (bé, no m'autoinsulto que desprès em renyen)... sóc el que no hi ha. M'he començat un llibre apassionant... d'aquells que enganxen des de les primeres pàgines*..... total, que fent el cafè i llegint em van donar gairebé les 12.
I què vaig fer llavors? Doncs vaig venir a l'ordinador, a mirar si m'havíeu deixat comentaris. I què em vaig trobar? (a banda de diversos comentaris?) doncs que hi havia una finestreta taronja fent pampallugues a la barra de tasques..... m'havia deixat el messenger encès!!! Doncs ala, a xerrar!!!
I després d'una horeta, se'm va presentar la Maduixeta a casa, que venia a fer-me sopetes... xDDDDD Bé, no ben bé... vam estar tirades al sofà rajant, per suposat! xDDDDD
I quan ella va marxar, vaig tornar a l'ordinador, disposada a fer la feina que tocava.... i allà estava, de nou, la finestreta taronja fent pampallugues... i vés què havia de fer!!! Doncs ala, a xerrar de nou!
I xerrant, xerrant, xerrant... se'm va fer l'hora de dinar..... i vaig dinar.... i allò seguia fent pampallugues, i jo anava xerrant, i xerrant... i se'm va fer l'hora de sopar.... i allò fent pampallugues, i jo sopant i xerrant.... i vaig determinar que estic enganxadíssima (jo crec que podria dir 'estem')... i xerrant, xerrant.... em van donar gairebé les dues de la matinada..... i els ulls ja no responien, però seguia responent, en plan hipnòtic, a la finestreta taronja..... fins que una força superior ens va obligar a tancar la conversa.... bona nit, un petonet... i fins demà! xDDDD
Total, resum del dia (que encara que no ho sembli, va resultar força productiu). I eviteu-vos la crítica, siusplau, que ja ho sé jo que això no pot ser bo (o sí? xDDD). Lo de no sortir de casa i estar-se tot el dia pendent de la pantalleta taronja fent pampallugues.... no us preocupeu, avui he quedat amb la Maduixeta per anar al cinema. Aquesta tarda!!! Aquest matí faré feina, ho prometo!!!
Merda! Això torna a fer pampallugues! Sempre m'oblido de tancar-lo... ara he de respondre, seria lleig no dir res, no??
xDDDDDD
---------------------------
*El llibre en qüestió, per si a algú li fa gràcia llegir-lo, cosa que recomano molt, és: "La Orden Del Temple". I a diferència del que pugui semblar, no està ambientat a l'edat mitjana, quan els templaris i tot això, òbviament, tracta el tema, però des de la Nova York del 2004. Ja us dic, altament recomanable.... quan me l'acabi li dedico un post.
8.4.07
6.4.07
Aaaaaatxús! [Escampall de virus]
Per fi ha acabat el Casal de Setmana Santa!
Mira que són monus els nens... ja els trobo a faltar avui! Aquells riures a primera hora del matí... aquelles dues nenes "pesades" que sempre van juntes i que tramen sempre el pitjor... però que en el fons tenen molta complicitat amb mi i em fan riure moltíssim... aquell nen tan carinyós que el primer que fa quan arriba al matí és fer un petó a les monitores....
Però el Casal de Setmana Santa (i el de Nadal també) té un inconvenient mooooooooooolt gran que no té el d'Estiu... i és que... sabeu quina ha estat la meva frase més repetida?
"Ai, X (aquí aniria el nom del nen o nena en qüestió), quan tussis/estornudis, tapa't la boca!!!"
Clar, temporada d'hivern, els nens que ho agafen tot.... el primer dia que només està un encostipat, però va escampant els virus per tot arreu.... el segon dia ja en tens quatre que es sumen als esternuts pol·linitzadors...... i al final.......
Les monitores acabem amb el moc penjant i la gola feta un fàstic per culpa dels neeeeeeeeeens!!! I.... cagunlaputa! Resulta que els meus 4 dies de vacances me'ls hauré de passar a casa amb una grip d'aquí a Madagascar.... buaaaaaaaaah! Em fa mal la gola... tinc el cap com un timbal.... i el nas em raja..... snif!!!
I a sobre he de fer dos treballs per a la universitat... snif!!!
Què dura és la vida del currant, tu! xDDDDDD
Mira que són monus els nens... ja els trobo a faltar avui! Aquells riures a primera hora del matí... aquelles dues nenes "pesades" que sempre van juntes i que tramen sempre el pitjor... però que en el fons tenen molta complicitat amb mi i em fan riure moltíssim... aquell nen tan carinyós que el primer que fa quan arriba al matí és fer un petó a les monitores....
Però el Casal de Setmana Santa (i el de Nadal també) té un inconvenient mooooooooooolt gran que no té el d'Estiu... i és que... sabeu quina ha estat la meva frase més repetida?
"Ai, X (aquí aniria el nom del nen o nena en qüestió), quan tussis/estornudis, tapa't la boca!!!"
Clar, temporada d'hivern, els nens que ho agafen tot.... el primer dia que només està un encostipat, però va escampant els virus per tot arreu.... el segon dia ja en tens quatre que es sumen als esternuts pol·linitzadors...... i al final.......
Les monitores acabem amb el moc penjant i la gola feta un fàstic per culpa dels neeeeeeeeeens!!! I.... cagunlaputa! Resulta que els meus 4 dies de vacances me'ls hauré de passar a casa amb una grip d'aquí a Madagascar.... buaaaaaaaaah! Em fa mal la gola... tinc el cap com un timbal.... i el nas em raja..... snif!!!
I a sobre he de fer dos treballs per a la universitat... snif!!!
Què dura és la vida del currant, tu! xDDDDDD
4.4.07
SMS
7.25 a.m: pipi pi pip, pipi pi pip, pipi pi pip... CLOC!
M'estiro al llit, badallo tres milions de cops... maleeixo la hora en que vaig decidir treballar per Setmana Santa... recordo lo monus que són els meus nens.... somric... desenganxo les parpelles.... busco el mòbil a les palpentes.... és un ritual que tinc de fa temps, el primer que faig en llevar-me és mirar si algun dels meus amors s'ha decidit a enviar-me un sms mentre jo estava en braços de Morfeu..... (una tonteria de ritual que em fa començar el dia amb una decepció, clar... xDDD).
Missatge!!!!!
De qui deu, ser, de qui deu ser?????
"Segur que és ell, que ja et troba a faltar, què maco!!!"
"No, no, segur que és l'altre que s'ha decidit per fi a declarar-se!!!"
"No, no, seguríssim que és el de més enllà, que baveja encara per tu i et diu que no et pot oblidar..."
[tot això és una mil·lèsima de segon al meu cervell... vaig atabalada ja de bon matí... xDD]
Però res, el meu estimat cervellet ha hagut de topar amb la crua realitat:
"Hola Alepsi. Només et volia donar les gràcies per no haver-me felicitat ahir, que va ser el meu aniversari. Un petó."
¬¬'
Va home, va!!!! Que tenim una edat!!!! Que ja no tens 15 anys!!! (concretament tens més del doble, tiu) Que jo crec que ja pots madurar, no????
Aquest tio és subnormal profund. De debó. Com es nota que no em coneix del tot, col·lega... que jo sóc un despiste amb potes, que no sé ni en quin cony de dia visc!!!! Si amb prou feines recordo les meves dates.... com cony vol que recordi les seves!!!! I més si cauen en temporada vacacional!!!!!
La mare que el va parir... quina ràbia m'ha agafat ja de bon matíííííííííííííííííí!!!!! Òbviament, no penso contestar-li el missatge. Ho faig sovint. Quan es decideixi a deixar el to sarcàstico-irònico-imbècil aquest, ja m'enviarà un missatge de l'estil "Alepsi, on et fiques? Fa dies que no sé de tu...".
Llavors li contestaré alguna cosa de l'estil "Ei!! Tot va bé! Què tal tu?". I mantindrem una conversa d'uns 10 missatges cadascú... fins que a ell se li acudeixi tornar-se a posar en plan idiota..... i llavors tornaré a no contestar-li....
Ja, ja, ja sé què penseu. Que perquè continuo aquesta tonteria de relació, no? Doncs mireu, no ho sé, i estalvieu-vos dir-me que no m'aporta res i que l'engegui. Això ja ho sé jo... no proveu d'entendre'm, no m'entenc ni jo.... [oh quina ràbia fot aquesta fraseeeeeeeeeeeeeeee.... no? xDDDDDD]
M'estiro al llit, badallo tres milions de cops... maleeixo la hora en que vaig decidir treballar per Setmana Santa... recordo lo monus que són els meus nens.... somric... desenganxo les parpelles.... busco el mòbil a les palpentes.... és un ritual que tinc de fa temps, el primer que faig en llevar-me és mirar si algun dels meus amors s'ha decidit a enviar-me un sms mentre jo estava en braços de Morfeu..... (una tonteria de ritual que em fa començar el dia amb una decepció, clar... xDDD).
Missatge!!!!!
De qui deu, ser, de qui deu ser?????
"Segur que és ell, que ja et troba a faltar, què maco!!!"
"No, no, segur que és l'altre que s'ha decidit per fi a declarar-se!!!"
"No, no, seguríssim que és el de més enllà, que baveja encara per tu i et diu que no et pot oblidar..."
[tot això és una mil·lèsima de segon al meu cervell... vaig atabalada ja de bon matí... xDD]
Però res, el meu estimat cervellet ha hagut de topar amb la crua realitat:
"Hola Alepsi. Només et volia donar les gràcies per no haver-me felicitat ahir, que va ser el meu aniversari. Un petó."
¬¬'
Va home, va!!!! Que tenim una edat!!!! Que ja no tens 15 anys!!! (concretament tens més del doble, tiu) Que jo crec que ja pots madurar, no????
Aquest tio és subnormal profund. De debó. Com es nota que no em coneix del tot, col·lega... que jo sóc un despiste amb potes, que no sé ni en quin cony de dia visc!!!! Si amb prou feines recordo les meves dates.... com cony vol que recordi les seves!!!! I més si cauen en temporada vacacional!!!!!
La mare que el va parir... quina ràbia m'ha agafat ja de bon matíííííííííííííííííí!!!!! Òbviament, no penso contestar-li el missatge. Ho faig sovint. Quan es decideixi a deixar el to sarcàstico-irònico-imbècil aquest, ja m'enviarà un missatge de l'estil "Alepsi, on et fiques? Fa dies que no sé de tu...".
Llavors li contestaré alguna cosa de l'estil "Ei!! Tot va bé! Què tal tu?". I mantindrem una conversa d'uns 10 missatges cadascú... fins que a ell se li acudeixi tornar-se a posar en plan idiota..... i llavors tornaré a no contestar-li....
Ja, ja, ja sé què penseu. Que perquè continuo aquesta tonteria de relació, no? Doncs mireu, no ho sé, i estalvieu-vos dir-me que no m'aporta res i que l'engegui. Això ja ho sé jo... no proveu d'entendre'm, no m'entenc ni jo.... [oh quina ràbia fot aquesta fraseeeeeeeeeeeeeeee.... no? xDDDDDD]
2.4.07
Ja estem!
Han arribat les vacances!!!
Vacances?? No, no, per mi no! Jajajaja! Jo, ja sabeu (i si no ho sabeu us ho dic ara mateix) que treballo quan els altres fan vacances... concretament els nens. Quan a l'escola els fan fora i els pares no saben què fer amb ells per a no sobre-sobreexplotar més als avis... els porten al casal de vacances!!! Oleeeee!!!
Allà un seguit de monitors i monitores es trenquen el cap per a fer que els nanos passin unes vacances fantàstiques. [... ara vindria la musiqueta adequada per a un anunci de compreses.... xDDDDD]
Doncs així estem. Avui primer dia, superat amb Notable... no li poso un Excel·lent perquè la pluja, la veritat ens ha trastocat els plans... però amb els nens no em puc avorrir mai. Tot i que em fan enfadar i em fan treure l'Alepsi cascarràbies que porto a dins (no la vulgueu conèixer mai, que us cauria tota jo als peus... xDDD), m'encanta passar les meves vacances amb ells!!! (Bé, a banda està el fet que després cobro... però... xDDDD).
Només amb avui ja em puc quedar amb un perla de nen, que jo, personalment no coneixia d'altres anys. De bon matí, tot just acabat d'esmorzar, se'm posa davant. La situació és: tots dos dempeus, ell mirant amunt, mirant-me a la cara i jo mirant a baix, mirant-lo a ell. Ell en silenci, però amb la carona aquella de voler dir quelcom.
Jo: "Què vols?" [dit amb un to d'Alepsi-mama súper adorable.. xDDD]
Ell: ".........." [i es mira els pantalons i es toca la zona de la bragueta]
Jo: [cagunlaputa, el nen es pixa en dos segons] "què passa??" [to d'Alepsi-mama tement-se el pitjor]
Ell: [continua tocant-se] "..... uns pantalons..."
Jo: [aquest nen no hi toca] "què dius???" [to d'Alepsi-mama preocupada perquè el nen ha perdut l'oremus... xDDD]
Ell: [segueix mirant-me fixament....] ".................. guapa........."
I ha agafat i ha marxat corrents. Deixant a l'Alepsi-mama que no sabia si partir-se de riure o posar-se a plorar de l'emoció. Jajajajajajaja! Sí senyor, així m'agraden els nois! Directes!!! xDDDDD
Després, a la tarda, fent el taller, el molt.... petit (no entraré ara a insultar el pobre nen, que seria lleig... xDDD), s'ha dedicat a fer ronda per totes les monitores a dir-nos "guapes" i a fer-nos petons. Nosaltres que se'ns queia la baba.... i, de sobte, li ha dit a la última:
Ell: "... guapa..."
La última: ".... ai mira, és que que m'ho diguis tu no em puja la moral, eh???"
Les altres monis: "tiaaaaaaaaaaaaaaaaa... jajajajajajajajajajajaja!" [hem rigut molt]
Ell: [cara de: no entenc perquè riuen les lloques aquestes...] "........ et compraré un collaret"
La última: "..... caram tu!"
Ell: "..... quan sigui gran..... voldré estar amb tu...."
Alerta!!!! No ha dit: "voldré ser el teu nòvio", o "voldré casar-me amb tu".... no, no, ha dit "voldré estar amb tu"!!!!!!!
Com puja el jovent, ja intentant lligar amb les monitores... per-fa-vor, que estem desesperades, però amb nens de quatre anys no, homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!! xDDDDDDDD
Vacances?? No, no, per mi no! Jajajaja! Jo, ja sabeu (i si no ho sabeu us ho dic ara mateix) que treballo quan els altres fan vacances... concretament els nens. Quan a l'escola els fan fora i els pares no saben què fer amb ells per a no sobre-sobreexplotar més als avis... els porten al casal de vacances!!! Oleeeee!!!
Allà un seguit de monitors i monitores es trenquen el cap per a fer que els nanos passin unes vacances fantàstiques. [... ara vindria la musiqueta adequada per a un anunci de compreses.... xDDDDD]
Doncs així estem. Avui primer dia, superat amb Notable... no li poso un Excel·lent perquè la pluja, la veritat ens ha trastocat els plans... però amb els nens no em puc avorrir mai. Tot i que em fan enfadar i em fan treure l'Alepsi cascarràbies que porto a dins (no la vulgueu conèixer mai, que us cauria tota jo als peus... xDDD), m'encanta passar les meves vacances amb ells!!! (Bé, a banda està el fet que després cobro... però... xDDDD).
Només amb avui ja em puc quedar amb un perla de nen, que jo, personalment no coneixia d'altres anys. De bon matí, tot just acabat d'esmorzar, se'm posa davant. La situació és: tots dos dempeus, ell mirant amunt, mirant-me a la cara i jo mirant a baix, mirant-lo a ell. Ell en silenci, però amb la carona aquella de voler dir quelcom.
Jo: "Què vols?" [dit amb un to d'Alepsi-mama súper adorable.. xDDD]
Ell: ".........." [i es mira els pantalons i es toca la zona de la bragueta]
Jo: [cagunlaputa, el nen es pixa en dos segons] "què passa??" [to d'Alepsi-mama tement-se el pitjor]
Ell: [continua tocant-se] "..... uns pantalons..."
Jo: [aquest nen no hi toca] "què dius???" [to d'Alepsi-mama preocupada perquè el nen ha perdut l'oremus... xDDD]
Ell: [segueix mirant-me fixament....] ".................. guapa........."
I ha agafat i ha marxat corrents. Deixant a l'Alepsi-mama que no sabia si partir-se de riure o posar-se a plorar de l'emoció. Jajajajajajaja! Sí senyor, així m'agraden els nois! Directes!!! xDDDDD
Després, a la tarda, fent el taller, el molt.... petit (no entraré ara a insultar el pobre nen, que seria lleig... xDDD), s'ha dedicat a fer ronda per totes les monitores a dir-nos "guapes" i a fer-nos petons. Nosaltres que se'ns queia la baba.... i, de sobte, li ha dit a la última:
Ell: "... guapa..."
La última: ".... ai mira, és que que m'ho diguis tu no em puja la moral, eh???"
Les altres monis: "tiaaaaaaaaaaaaaaaaa... jajajajajajajajajajajaja!" [hem rigut molt]
Ell: [cara de: no entenc perquè riuen les lloques aquestes...] "........ et compraré un collaret"
La última: "..... caram tu!"
Ell: "..... quan sigui gran..... voldré estar amb tu...."
Alerta!!!! No ha dit: "voldré ser el teu nòvio", o "voldré casar-me amb tu".... no, no, ha dit "voldré estar amb tu"!!!!!!!
Com puja el jovent, ja intentant lligar amb les monitores... per-fa-vor, que estem desesperades, però amb nens de quatre anys no, homeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!! xDDDDDDDD
Subscriure's a:
Missatges (Atom)