9.11.09

La Clau

Un dia algú em va dir: "el problema, Alepsi, és que no suportes la rutina".

I jo, recordo que li vaig dir: "però què diuuuuuuus??? Si a mi el que més m'agrada del món és tenir-ho tot quadrat i saber què he de fer en cada momeeeeeeeeeent".

Això va ser... fa un parell d'anys o tres, com a molt (verge santa, com passa el temps... ains).

Fa poc, unes 4 o 5 setmanes, algú (amb estudis i aquestes coses de ben tenir) em va dir: "el problema, Alepsi, és que necessites emocions fortes contínuament"

A la que jo, em vaig imaginar fent puènting o llençant-me en paracaigudes i em va venir l'atac de riure.

I aquest algú em deia: "de debó, fixa-t'hi: contínuament estàs buscant ímputs emocionals. Necessites que et passin coses que t'alterin l'estat d'ànim i et facin saltar el cor. Oi que és llavors quan et sents viva?"

Què, què us sembla la reflexió?

Cal dir que la conversa entre aquest algú i jo va acabar en aquell moment (per coses que no vénen al cas, entre d'altres coses, perquè no me'n recordo.. xDD) i que jo li vaig estar donant voltes durant uns quants dies...

I em vaig estar fixant en mi mateixa. Que sembla una tonteria així dit, però quan un es fa conscient d'un mateix... descobreix coses que no s'hauria imaginat mai...

Em vaig fixar que, realment, aquest segon algú (i el primer també) tenen tota la raó del món.

Contínuament busco el que m'emociona.

Em fixo en un nen petit que juga amb el seu germà gran a llençar-se un tros de paper i m'ho faig venir bé per creuar una mirada i un somriure amb algun dels dos. I sentir-me una nena per uns mil·lisegons.

Veig un home atractiu pel carrer i li busco la mirada, per creuar-la amb ell una micro mil·lèsima de segon i sentir que el cor batega més fort (no, no, tranquils, que d'erotomania encara no pateixo, és només un joc... xDDD).

Sento una cançó en els auriculars de la noia que va al meu costat al bus, i em porta algun record. I em sento connectada amb la desoneguda que sent la música que en algun moment jo també he sentit....

Canto davant 600 persones un dissabte a la nit i... el cor batega fort. Molt fort. L'emoció d'estar sobre un escenari amb un micròfon al davant,sabent que tens la responsabilitat de transportar als espectadors a un món millor per un moment....

I llavors me n'adono de quin és el veritable problema.

El problema és que MAI tinc temps de fixar-me d'aquesta manera en mi mateixa. Que la vida em porta estressada amunt i avall, sempre pensant en el que hauré de fer mitja hora després: feina, casa, cuina, neteja, assaja, estudia, treballa, posa rentadora, estén, merda-plou, desestén....

I és llavors quan la vida se'm fa rutinària. Quan m'esgoto. Quan tinc ganes de plorar perquè res no m'emociona.

Però... ara tinc la clau.

--------
Em sembla raro acabar un post així tan seriosa... què poc Alepsi, no??? M'estaré fent vella?? Ai senyor....

10 comentaris:

gatot ha dit...

si alguna cosa m'ha sorprès sempre de tu, s'Alepsi, és la capacitat que tens d'encuriosir-me sense motivar-me d'una forma escandalosa sexualment... (m'estaré tornant com l'Avi?¿?¿)

em sorprèn i m'admira la capacitat que tens de demostrar ara -i fa 3 anys, ja?- l'axioma aquell de què "en casa de l'herrer, cuxill de pal"!!!

:)

val, que si... que cada un fa servir el blog pel que vol... sap, o pot...

però tot això no treu que aquest any t'hagi posat falta, altra cop, a les fires de Sant Narcís de Girona... :)

petons i llepades d'aveure si actualitzem els enllaços!

Alepsi ha dit...

Gatot, ja has vist que és dit i fet... he arreglat els links! xDD

I... això de que no et motivi d'una forma escandalosa sexualment... no sé com prendre-m'ho.......

gatot ha dit...

t'ho pots prendre... amb filosofia?
XDDDDD

petunets!

Mariona ha dit...

Aquesta nit, no t'ho creuràs, estava parlant EXACTAMENT d'això amb la de sabadell aquella... i no m'havia llegit el teu blog.
M'alegro que et sentis així, és molt bonic; val la pena recordar-ho cada dia, però!
Un petonet i cuida't

El veí de dalt ha dit...

Nena, baixa al replà el dia 25 i fem-la petar!

Cris (V/N) ha dit...

Ai, Alepsi, no ets pasa la única que intenta trobar emocions i viure-veure pels ulls dels altres.... El que està molt bé és poder meditar, de tant en tant, en questions com les que expliques, i si, lamento dir-te que segur t'estàs fent gran, jajajaja, però no és pas res dolent eh? :) Un petó gran!

DooMMasteR ha dit...

La culpa la té el teu cervell, aquell que et fa anar de corcoll XD

M'ha agradat molt, Alepsi!

Farlopa ha dit...

Avui he estat pensant amb tot el que vas postejar, no havia comentat però avui he intentat buscar tot el que m'emociona, m'he creuat mirades, he observat parelles, he observat nens que anaven a l'escola... en fi i tot es culpa teva... Emocionar-nos per petites coses si senyor, no parar, comunicar-nos... això es el que ens fa sentir vius, cada dia ho veig mes clar... el bloc es un canal per tot això. Una abraçada suci !!! MUUUACCCCC

Alepsi ha dit...

Amb filosofia m'ho prendré, gatot, vés quin remei... xDDDD

Merions!!! Estem connectades!!! Jajaja! Ja veus, la meva bipolaritat està a ple rendiment! xDDD

Ui, veí, tot un honor que m'hi convidis... però el 25 fins a les 12 i pico no arribo a casa, i veig qe ja haureu tancat la paradeta.... xDDDD

Ai, Cris... segur que no és dolent? Perquè diria que fa, fins i tot, mal!!!! xDDD

Probablement, DooMMasteR...

Farlopa!!!! M'encantes! M'encanta fer-te sentir així.. jajajaja! Sí, disculpa que gaudeixi tenint influència sobre algú... xDDDD
I sí, completament d'acord... el bloc és un canal per fer-ho... i m'encanta que hi siguis!

Xitus ha dit...

Sens dubte Alepsi és un post que m'ha transmès molta vitalitat ... Cantes i tot, tothom té cops amagats... Però amb aquesta activitat d'inputs has de descansar de tant en quant i també emetre outputs eh ;)