3.9.06

Tornem de festa!!!

<<Tres hombres, según reza la historia, llegaron una noche a las puertas cerradas de una ciudad persa. Uno estaba intoxicado por alcohol, otro se hallaba bajo el hechizo del opio y el tercero estaba embebido por la marihuana.
El primero, bravuconeando, dijo: "¡echemos las puertas abajo!".
"¡No!", dijo en un bostezo el opiómano, "descansemos hasta el amanecer, cuando podamos entrar por las puertas abiertas".
"Hagan lo que quieran", fue lo que anunció el adicto a la marihuana. "¡Pero yo pasaré por el ojo de la cerradura!">>*

Amb aquest fragment, extret del meu estimat llibre (que no m'ha servit d'una merda llegir [veure post anterior]), introdueixo un post sobre la nit de festa que vam viure ahir. Com alguns ja sabreu (o no) vam anar a Sabadell, que està en festes i allò és un festival ("valga la rebuznancia").
Tot i que les meves ganes de sortir s'equiparaven amb les de que em fotéssin un rajolinet de lleixiu via intravenosa, vaig decidir que, total, per quedar-me a casa moquejant i penedint-me per haver suspès, fet i fet, me n'anava, que igual amb una bona turca se'm treien les tonteries.

En arribar, ens vàrem creuar a tot de grups de jovenets (14-15 anys, 16 com a molt) als que havien deixat sortir, precisament, per ser les festes de la seva ciutat. I clar, pobrets, no tenen mesura, no s'aclareixen amb les quantitats, no tenen límits (perquè amb 15 anys la vida és meravellosa i res no fa por [ai, ecs, estic parlant com una iaiona amargada... en fi...]) total, que l'espectacle que oferien era bastant patètic, si més no. Unes cridant bajanades, les altres declarant-se a les seves amigues en plan culebrot de sèrie B (sí, sí, qui no ha tingut un episodi de: "ties us estimo moooltghsbfghs"), les altres tirades per terra amb una expressió facial que demanava una eutanàsia activa, en fi, un "chou".

Entre borratxos i fumats vam passar la nit ballant a les famoses barraques de Sabadell. A voltes ballant, a voltes bevent... el moment màgic de la nit va ser una imatge que, de tant maca, mai podré perdonar-me el no haver portat una càmera de fotos a sobre. Jo estava ballant una cançó d'Obrint Pas, no sé quina, perquè no les conec, però "yo bailo lo que me echen", el cas és que em vaig girar cap a la muntanya que separava les barraques de la resta de ciutat i... increïble! Vuit tios en filera, mirant cap a la muntanya, i regant-la. Un espectacle natural que més d'una (i d'un) vàrem admirar...

A l'hora de marxar, vam caminar fins a la (puta) Renfe i vam esperar mitja hora perquè passés el nostre tren. Un cop a dins del vagó em va costar veritables esforços el no adormir-me. Però ho vaig aconseguir [suposo que el que va passar al tren ho relatarà la Maduixeta al seu altre blog]. Vaig arribar, per fi, a la meva parada i vaig baixar pensant en el moment de treure'm les sabates, els texans i la samarreta i ficar-me al llit, araulideta... grrrr ("ronroneo de gat" que acostumo a fer quan em ve de gust quelcom)... ja se'm queia la babeta i tot, pensant en el momentasso! Però la meva festa no havia acabat. No pas.

Amb les claus a la mà (sempre que torno de nit, les porto), la motxilla a l'esquena i l'mp3 sonant a les meves orelles, vaig començar el camí cap a casa, des de l'estació de la (puta) Renfe. Xino-xano, vaig triar el camí més il·luminat... que passa per devant d'un puticlub. Que òbviament encara estava obert. I del qual, just devant meu van sortir un grup d'homes, amb pintes de "semi-latinquins-reformats". "Vale, no facis soroll, Alepsi, que aquests si es giren i et veuen, amb lo bona que estàs, segur que entre tots t'agafen i... no t'ho vulguis imaginar"**. Mira, carinyu (li dic així al meu cervell, si no l'estimo jo, no ho fa ningú, vés), gràcies per lo de que estic bona, però no em toquis els collons, acaben de sortir d'un puticlub, deuen haver-se quedat satisfets, no? "Bona resposta, Alepsi".

Mentre discutia amb el meu estimat, vaig decidir canviar de ruta i allunyar-me d'aquells homes, per si de cas. Xino-xano, seguia escoltant música jo tota contenta perquè me n'anava al llitet quan, de sobte, per sobre la música, vaig notar quelcom. Un presentiment. M'estaven seguint. Déu meu!! Vaig girar dissimuladament el cap, sense baixar el ritme de la marxa, però sense accelerar-lo, tampoc. Efectivament, un home em seguia. "A veure què fas ara, xata, que això està més desert que la hòstia, i segur que t'agafa per darrere i...". Mira, calla una estona, corcó!

I ara, al tanto que va de canto. L'Alepsi, ja ho sabeu a hores d'ara, és una tia rara i neuròtica (sí, a banda de ser una pèssima venedora d'ella mateixa, ho sé). Així que, no se li va acudir res més que... amb un gest de mala hòstia continguda (d'aquells que vols que sembli que no vols que es notin, però que vols que se n'adonin, sabeu què vull dir? [hòstia que complicada sóc]), bé doncs amb un gest d'aquests va treure's un dels auriculars, va obrir la motxilla, va treure el mòbil, va fer un "sospir de mala hòstia continguda" (lo suficientment fort com perquè el perseguidor el sentís) i va fer com que despenjava el telèfon:
  • Alepsi: Mama, que ya estoy en casa, casi!
  • Mòvil: ............................
  • A: Pero mama, si ya te he dicho que llegaría sobre esta hora
  • M: ..................
  • A: Joder, mama, te crees que es normal, estar despierta a estas horas?
  • M: ...................
  • A: Si es que eres una neurótica!
  • M: .............................
  • A: Que sí, que ya llego, que me quedan dos minutos para entrar en casa!!!
  • M: .................................
  • A: Vale, hasta ahora!

En fer l'acte de penjar el mòvil, el paio ja m'havia avançat (de fet, quan va passar pel meu costat vaig determinar que era completament inofensiu.... però és que "de noche todos los gatos son pardos"....). "Mira que ets tonta, Alepsi, però mira que arribes a ser ridícula, quan vols. I clar, això ho escriuràs al blog, no? Si és que no tens vergonya, cap ni una". Mira, xato, seré tot lo ridícula que vulguis, però el paio ha marxat i jo estic sencera, oi? "Oi". I sí, ho escriuré al blog, "from lost to the river", i no em toquis més la fibra, que portes un litre de cervesa rondant-te i estàs especialment pesat, avui.

Amb tot això jo ja estava a la cantonada de casa, i just en aquell moment, va començar a sonar una cançó bastant significativa: "Màgic Whisky" de Sau.


-----
*Rowell y Rowell, 1939 [extret del meu estimat llibre]
**A partir d'ara posaré les intervencions del meu cervell, que veig que cada cop són més, en color negre, així serà més fàcil aclarir-se, crec... xD

19 comentaris:

maduixot ha dit...

ai tia! jajajaja... xDDDD
les converses en negre seran molt més clares ;)

em sorprèn que no hagis comentat aquella frase de l'Esther: "Jo et conec. Sí, a mi em van dir que eres tu!" :P Bona tàctica per parlar amb un tiu. I jo després li vaig dir: "Escolta i tu no tens amics per aquí?" jajajaja com vaig riure! :P

per cert, ja he publicat la història del tren d'ahir.

Alepsi ha dit...

Maduixeta tens raó! Jajajaja! De fet, crec que ho guardaré per un proper post sobre: tàctiques per lligar! xD

Anònim ha dit...

vaja, ja veig que ens indignem per les mateixes coses.
Molt bones les converses amb el cervell.si si... jo a voltes també en tinc... i son molt interessants també... ara que, el teu és un poc extrovertit eh? xD

bellosoli ha dit...

bona tàctica per espantar al suposat perseguidor! una altra tàctica és la que vaig veure emprar divendres:

Un col·lega i jo vam sortir de la disco. El cotxe el tenia aparcat lluny, just al darrera de la catedral. Vam anar caminant xino xano. Pel casc antic de la ciutat, silenció a aquella hora, hi havia dues noies caminant davant nostre. Jo veia com es giraven dissimuladament i ja em vaig imaginar que es pensaven que les seguíem! així que de sobte es van parar a mirar un aparador (on no hi havia res) perque les adelantessim i així no poguessim seguir-les! evidentment el meu col·lega i jo vam somriure per l'escena tan còmica! Però pensant-ho be també resulta ofensiu cap a naltros que pensèsin que som dos desequilibrats!

Naltros vam seguir el pas, ara elles venien pel nostre darrera, però no ens vam preocupar. Vam pillar el cotxe i vam marxar, i tothom a casa sans i estalvis! (a veure si les freakis assassines eren elles i ens van deixar passar per seguir-nos i saber on vivim i rajar-nos un dia??? jejejeje)

sigui com sigui, si no ho veus clar millor curar-te en salut! que el món està ple de gent xunga!

Anònim ha dit...

Què faríem sense les converses amb el nostre cervell? Seria molt aburrida la vida així, almenys així tens sempre algú amb qui discutir.

Sobre això de perseguir-te, fas bé de no fiar-te... ara, si algun dia et persegueix algú i resulta que sóc jo no t'extranyi... amb lo bona que estàs (no ho sé perquè no tinc confirmació visual, però em refio del teu "carinyu" o cervell xD)

Però no et puc consentir que li diguis puta a renfe... sinó ho dic jo també, puta renfe (que jo la pateixo cada dia) xDDD

Au, me'n vaig al llit, a veure si algú em persegueix encara que sigui en somnis... no tindré aquesta sort jo, oi cervell, tu que fas el somnis? ......... No diu res, res, el meu no és com el teu, no tinc aquesta sort jo, au.

Anònim ha dit...

Uala, jo també m'apunto a la moda:
PUTA RENFE!!

És que li tinc una mania especial :P

Anònim ha dit...

Hi has provat d'obrir-li un bloc propi al cervell? Ja vaig saltant del teu als de la Maduixeta, un salt més ja no importa. Està bé això de llegir la mateixa història narrada per diferents veus.

l'home de la musica ha dit...

Pobre tio!!! ves a saber si no era un tros de pa! jejeje i per cert! entre els que pixaven no hi hauria cap amb texans blau clarets i una samarreta fosca amb lletres grogues oi? Les barraques genials,pero trobo que aquest any n'hi ha massa baralles.

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Bones Alepsi, veus com no podeu anar soles ??? Si haguessiu fet cas a Teleko ja,aj,aj,aj,aj,aj,a Jo una vegada quant era petit si que em van seguir de veritat però vaig entrar a una Panaderia hi em van ajudar, en tinc un mal record !!!! :( Sap greu el tema exàmen !!!

Anònim ha dit...

El que esta clar es que de nit i en segons quina part de la ciutat, tothom sembla xungo :-)

Veus com de tant en tant dius que estas bona ;-) ??

Alepsi ha dit...

Olenska el meu cervell és de tot. Extrovertit i cabró. Però també és carinyós, quan vol. [no, si en el fons me l'estimo, eh? xD].

Bellosoli també he fet aquesta, de parar-me en una botiga. Però només va bé quan és de dia, o quan hi ha molta gent al carrer. Si la fas a les 5 de la matinada, amb el carrer desert, l'únic que et pot passar és que el paio aprofiti que estàs quieta per agafar-te per la cintura. Sí, t'ho dic per experiència pròpia.
I ja m'imagino que us deu sentar com una patada al cul el ser sospitosos de ser criminals en potència... però... saps allò de: "más vale prevenir que curar"? xDDD
Per cert... vigila amb aquestes dues, que igual volien això: saber on vivies... (no t'entren però et persegueixen fins a casa... potser és una bona tàctica... xDDDD)

Laprí si un dia em segueixes, tingues per segur que no et faré ni putu cas. xDDDD. Dit queda.
I, vaja, això de que estic bona, ho haurien de dir d'altres, que el meu cervell és molt subjectiu... i... "el roce hace el cariño"... no sé si ens entenem... xDDDD
Per cert, a tu què et passa? Et mola que et persegueixin??? Doncs res, res, ja contractarem un assassí en sèrie, ja veuràs què bé t'ho passes!! xDD

Teleko odio la Renfe, puta Renfe, mort a la Renfe (és un mantra, quan estàs de mala hòstia ajuda a relaxar-te... xDDD

PropDe40 doncs no se m'havia acudit, però si li obrís un a ell, ja no escriuria en aquest, prefereixo deixar-li que faci alguns posts, de tant en tant... xDDD

L'home de la musica igual era l'home de la meva vida, sí. ¬¬
I entre els que pixaven... doncs la veritat és que no em vaig fixar... però no em diràs que tu també ho vas fer!!! Desda luegu... xDDDDDD
I sí, Déu n'hi dó, l'ambientillu... hi havia una chusma buscant brega...

Farlopa podem anar soletes, eh??? Ja veus que me'n surto prou bé! xDDDD
No et preocupis pel tema examen, ja està superat el mal tràngol...

Doommaster exacte. De nit i en plena Barcelona, la cosa no és per posar-se a parlar amb el primer que et creues... que hi ha molt de sonat pel món!
I clar que em dic que estic bona! Jajajaja! Ara falta que m'ho diguin els altres! xDDDDDD

maduixot ha dit...

Ah, i vaig coneixer a la teva amiga, la gemmeta... :P jajajaja

Anònim ha dit...

Home Alepsi, un assassí en sèrie no em fa gaire gràcia, la veritat... bueno, una mica xD... però en tot cas assassina

bellosoli ha dit...

si, doncs tu riu però la meva ex, després de la primera cita, em va seguir fins a casa per saber on vivia i, així, poder-s'hi plantar en cas que passés d'ella i no li agafés més el telèfon!!! si és que em barrejo amb cada friki...

Alepsi ha dit...

Laprí vale, vale, m'ho apunto, una assassina. xDDDD

Bellosoli sí senyor! Quina crack!!! xDDDD Hosti, és una bona tècnica... però... a mi m'espantaria una mica, la veritat... en fi, hi ha gent per tot! xDDD

Anònim ha dit...

joder jo vaig passar vergonya aliena jajaja amb tu i l'esther alla i pq jo passi vergonya..... jajaja sou unes cracks el tiu es va kedar flipat!aixi m'agrada!
d'altra banda, m'apuntu a lo de puta renfe, pero cal destacar que hi ha qui no podem fer res mes, kina merda!!!!
per cert m'encanten les teves converses amb el teu cervell, jo es que d'aixo no en tinc pq acostumo a no pensar gaire el que faig i no li dono temps a que el pobre cervell em contesti jajaja un dia em va dir que faria vaga pq no li deixo treballar com cal, que sempre faig el que vull jajaja pobret :P
nena ens veiem aviat i que sapigues que tu ausencia me entristece.... jajajajajajajaa
dew tiaaaa bonaaaaaa

Anònim ha dit...

per cert quan dic amb tu em refereixo al primer comment de la maduixeta jajaja

Alepsi ha dit...

Sareta!!!

Què bé tenir-te per aquí! xDDD

Jo també vaig passar vergonya amb aquell parell... anda que...

I sí, el meu cervell parla molt, però no et pensis que és gaire útil... xDDD

Anònim ha dit...

jajajajaja ja si vem marxar a ballar soles kin parell!
bueno mes util que el meu segur nena jajaja
m'encantes!!!un petonas
bueno nena ens veiem aviat eeeee