Des de sempre he estat una persona molt madura (paraula que no m'agrada gaire perquè l'associo als plàtans, quan són negres... i no li trobeu context sexual, siusplau... xDDD).
Bé, no des de sempre, clar. Quan era petita era una nena, clar. Jugava com una nena, reia com una nena, era feliç com una nena. Però era ja madura.
Sempre he aparentat més edat de la que tinc (sobretot per als nens del casal, que me'n posen vora els 50.... quina tela... xDDD).
A casa meva i, en general a tot arreu on he anat, m'han considerat sempre una persona molt independent, amb les idees molt clares i molt capaç de fer-se forta a ella mateixa.
A mi m'agrada pensar que sóc així. Decidida, independent... sentir que no depenc de res ni de ningú.
Però, per suposat, això és només un miratge. Jo no sóc així. No del tot. No de la manera en que la gent em veu. [som com ens veiem o com ens veuen? eh? eh? Alguna resposta que no sigui "depèn?" xDDDD]
Sempre he estat una noia seriosa. A veure si ens entenem. Sóc riallera i molt de la conya, però un estil, no sé com dir-ho... humor seriós. Jo m'entenc. I els que em coneixen també.
Aquesta seriositat sumada a la autosuficiència aquesta que se m'atribueix fa que, sovint, la gent pensi que no necessito ajuda. No em vinc a referir a ajuda del tipus "pujar la compra fins a casa", em refereixo a l'ajuda sentimental. Però tampoc ben bé això.
A veure, ja una vegada vaig fer un post en el que reclamava abraçades. Doncs és ben bé això. Em fa ràbia que la gent pensi que sóc tan forta que no necessito que em demostrin com m'estimen. Sé que m'estimen... però jo també tinc el meu cor... i m'agrada que, de tant en tant, em sorprenguin amb una mostra d'afecte.
--------------
I ja està, no li busqueu la volta a tot plegat, perquè no la té. Simplement, és una reflexió "en veu alta". Segurament demà me n'hagi penedit del post aquest ploramiques que acabo de fer, i n'escrigui un de nou. Per a tornar-me a reafirmar en la meva falsa autosuficiència.
Però mira, si la cosa ha de servir per a que actualitzi el bloc... ja estarà bé. Que últimament el tinc una mica deixat de la mà de Déu (diga-li Déu... diga-li energia).
14.7.07
10.7.07
Le Chat Noir
Tinc els pèls de punta.
La seva mirada clavada a l'ànima.
En girar-me m'he trobat amb els seus ulls negres sobre fons groc. I un calfred m'ha recorregut el cos.
Pot ser que el senti miolar?
És fosc. El seu posat elegant fa que el cor se m'assossegui poc a poc. Començo a respirar amb normalitat.
Sense apartar la meva mirada de la seva, reculo unes quantes passes enrere. Em topo amb força amb la cantonada d'un moble fred. Potser de marbre. He estat a punt de xisclar. M'he mossegat el llavi inferior i gairebé m'he fet més mal així que amb el cop.
La porta em queda just a l'esquena. Veig el seu reflexe en el mirall que em queda al davant. Al costat d'aquests ulls grocs sobre fons negre. Hi veig passar una ombra. Aguanto la respiració.
Pot ser que el senti miolar?
Amb la mà que em queda a l'esquena acarono el moble. De marbre, definitivament. Resseguint el seu contorn toco la porta, que encara està oberta. Sense treure la vista dels ulls grocs sobre fons negre començo a caminar d'esquenes. Poc a poc. De puntetes.
Surto per la porta.
El quadre se m'ha tornat a resistir. Un altre cop no n'he estat capaç. L'he perseguit durant 38 anys. Començo a estar convençut que mai arribarà a ser meu.
4.7.07
Sopar Blocaire
Vaig sortir del casal. Amb la samarreta corporativa que ens donen per a diferenciar-nos d'altres casals quan anem d'excursió. Tota "bruta" d'haver passat el dia sencer jugant amb els nens....
De sobte em trobo en un local amb una mega taula enorme parada. I tot de gent al voltant. Sé que entre aquesta gent hi està el Maduixot, i em diu: "és un sopar blocaire". I jo em cago en tot. Perquè us veig allà a tots arreglats i jo feta caldo. I l'Alepsi, ja em perdonareu, però ha de presentar-se en societat com una persona normal... no com una pidolaire!
Així que tota emprenyada me'n vaig a casa, mentre tothom marxa a la seva a esperar que jo torni i que pugui començar el sopar (fins a quins límits arriba el meu ego, eh? xDDD). Em dutxo, o no, no ho recordo, i em poso una mini, tota fantàstica jo, i una samarreta amb un escot generós. He de fer-me veure, tu! xDD
Arribo a la porta del local, i trobo a tothom esperant-me. M'assec a les escales i em poso a parlar amb algú. De sobte, veig arribar al Gatot (no em pregunteu perquè sabia que era ell...) i s'ajup davant meu. Posant-me una mà a la cuixa que queda nua per culpa de la mini. Me'l miro dient-li amb els ulls que està envaint el meu espai personal.
I el tiu, em diu: "si se't puja una mica més la mini se t'acabarà veient el cul".
I abaixo la mirada i tinc la mini per cinturó, i estic ensenyant les calces... ¬¬'
Però tota digna li dic al gatot: "tant és"
I em giro i segueixo parlant amb altres blocaires...........
I, de sobte, m'he despertat. I sort, perquè ahir a la nit no em vaig posar el despertador.... i, miraculosament, no m'he adormit....
En fi, potser hauria de deixar de drogar-me abans d'anar-me'n a dormir... no trobeu? xDDDD
De sobte em trobo en un local amb una mega taula enorme parada. I tot de gent al voltant. Sé que entre aquesta gent hi està el Maduixot, i em diu: "és un sopar blocaire". I jo em cago en tot. Perquè us veig allà a tots arreglats i jo feta caldo. I l'Alepsi, ja em perdonareu, però ha de presentar-se en societat com una persona normal... no com una pidolaire!
Així que tota emprenyada me'n vaig a casa, mentre tothom marxa a la seva a esperar que jo torni i que pugui començar el sopar (fins a quins límits arriba el meu ego, eh? xDDD). Em dutxo, o no, no ho recordo, i em poso una mini, tota fantàstica jo, i una samarreta amb un escot generós. He de fer-me veure, tu! xDD
Arribo a la porta del local, i trobo a tothom esperant-me. M'assec a les escales i em poso a parlar amb algú. De sobte, veig arribar al Gatot (no em pregunteu perquè sabia que era ell...) i s'ajup davant meu. Posant-me una mà a la cuixa que queda nua per culpa de la mini. Me'l miro dient-li amb els ulls que està envaint el meu espai personal.
I el tiu, em diu: "si se't puja una mica més la mini se t'acabarà veient el cul".
I abaixo la mirada i tinc la mini per cinturó, i estic ensenyant les calces... ¬¬'
Però tota digna li dic al gatot: "tant és"
I em giro i segueixo parlant amb altres blocaires...........
I, de sobte, m'he despertat. I sort, perquè ahir a la nit no em vaig posar el despertador.... i, miraculosament, no m'he adormit....
En fi, potser hauria de deixar de drogar-me abans d'anar-me'n a dormir... no trobeu? xDDDD
3.7.07
Entretinguda
-Alepsi, tu tens fills?
-Ui, nena, jo amb vosaltres ja en tinc prous de nens!!!!
-I quan et quedaràs embarassada??
-Ai filla, doncs quan trobi nòvio... (bé, ja sabeu, explicacions al nivell dels nens)
-I quan trobaràs nòvio?
-Doncs això sí que no ho sé! Jajajajajaja!
-Doncs ja podries començar a buscar-lo, no???
-......mira, noia, busca-me'l tu, i quan me'l trobis avisa! Jajajaja!
-.... ets la meva mama. Mama, mama, mama, mama, mama, mama.........
Si vau estar pel mercat de la Boqueria dimarts passat al matí i vau veure un munt de nens i nenes que anaven dient "mama, mama, mama, mama...." a cop de crit a una monitora amb cara de "siusplau, que algú em tregui d'aquí" i de "aquests, per descomptat, no són els meus fills..."... la monitora en qüestió era jo.
Si vau ser molt afortunats, potser, fins i tot, vau sentir la conversa. És increible que amb 5 anys ja vagin preguntant aquestes coses... no trobeu? xDDDDDD
[Si és que em queixo per vici, sabeu lo divertit que és fer de monitora de 35 petits monstres???? Bufffffff! Algun massatgista a la sala per arreglar-me l'esquena (de nou)??? xDDDD]
-Ui, nena, jo amb vosaltres ja en tinc prous de nens!!!!
-I quan et quedaràs embarassada??
-Ai filla, doncs quan trobi nòvio... (bé, ja sabeu, explicacions al nivell dels nens)
-I quan trobaràs nòvio?
-Doncs això sí que no ho sé! Jajajajajaja!
-Doncs ja podries començar a buscar-lo, no???
-......mira, noia, busca-me'l tu, i quan me'l trobis avisa! Jajajaja!
-.... ets la meva mama. Mama, mama, mama, mama, mama, mama.........
Si vau estar pel mercat de la Boqueria dimarts passat al matí i vau veure un munt de nens i nenes que anaven dient "mama, mama, mama, mama...." a cop de crit a una monitora amb cara de "siusplau, que algú em tregui d'aquí" i de "aquests, per descomptat, no són els meus fills..."... la monitora en qüestió era jo.
Si vau ser molt afortunats, potser, fins i tot, vau sentir la conversa. És increible que amb 5 anys ja vagin preguntant aquestes coses... no trobeu? xDDDDDD
[Si és que em queixo per vici, sabeu lo divertit que és fer de monitora de 35 petits monstres???? Bufffffff! Algun massatgista a la sala per arreglar-me l'esquena (de nou)??? xDDDD]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)