A vegades la gent em cau malament. Molt malament. Els miro i penso: de què collons riuen? Perquè fan això o allò altre? Què fa que plorin? Què els fa moure?
I em fan ràbia. I penso que viuria millor en un món on només hi fos jo.
I després me n'adono que si només estigués jo al món la gent em cauria igualment malament. Em cauria malament jo, a mi mateixa. I me n'adono que és aquesta, la qüestió: la gent em cau malament quan no m'agrado a mi mateixa.
I ja. Aquesta és la reflexió del dia.
I per a aquesta merda has reobert el blog, Alepsi? Doncs sí. Vés.
8.11.16
2.11.16
Una inundació
Una inundació. Una catàstrofe. Persones que lluiten per viure, per aconseguir mantenir-se fora de l'aigua. Mans que esgarrapen vestits molls. Crits. Silencis. Pluja i aigua. I no hi ha terra a la vista. No hi ha possibilitat de rebre ajuda, la única ajuda possible és la dels propis cossos. Humits, cansats.
Per desgràcia és un relat massa actual.
------------
És una proposta per al Relats Conjunts d'aquest mes. I aprofito per dir que m'encanta que, després de tants anys, segueixi actiu!