From lost to the river

Doncs tampoc no ha estat tan difícil. Au, sense mirar enrere. A prendre pel cul. Tanco la porta, una abraçada a cadascú i adéu.

I a sobre plou. Odio portar paraigües.

Que sí, que em quedo a l'atur. I què? Jo, com una reina, anant en taxi cap a casa.

Colla de cabrons... tant de bo se'ls cremi el xiringuito.

-On la porto?
-Què? Ah... a casa
-Ja... li importaria ser una mica més concreta?
-Ah... sí, clar, dispensi. A casa meva.
-....
-Carrer de l'Atur, a l'alçada de Baró del Paru
-D'acord. La veig abatuda, es troba bé?
-No tinc ganes de parlar.

I a sobre em toca el taxista xerraire. Hòstia. Ja el podrien bombar a aquest també. Goita'l com accelera per adelantar al gilipolles del Mercedes... un cotxe que, d'altra banda mai podré tenir perquè ara sóc una aturada desgraciada! Hòstia puta ja....

No m'ho puc creure. Agafa les rondes? Joder, amb lo carregades que van. L'insulto? Subnormaaaaaal! Que no arribarem ni demà passat.

I què cony mira? Odio que em mirin a través del retrovisor. Què??? Què passa? T'incomoda que t'aguanti la mirada, eh???? Gilipolles, mira endavant que encara ens la fotrem!!

-La deixo aquí mateix?
-...... sí. Cony.
-Dispensi?
-Res...
-Són 7 amb 45

Collons. Puto taxi. Puta pluja. Puta meeeeeerda. Només porto un bitllet de 50. Meravellós, com una reina.

-Coi... hauria d'haver-me avisat que només portava 50€.
-Ai, miri, no ho sabia
-Doncs no tinc canvi.
-Doncs jo no tinc més petit.
-Doncs, com comprendrà, jo no penso fer-li el viatge gratis.
-........
-I.. bé?
-Vols pujar a casa?


------
Una altra proposta de RelatsConjunts!