A mi ja no em deixa de pedra tants acomiadaments i no es que no tingui sentiments, es nomes que com que últimament es el pa de cada dia....que trist no?? :-(
Primer es van quedar de pedra i a continuació amb més mala llet que els guerrers Xian. Tristament això passa cada dia. Avui diuen els diaris que la xifa d´atur és la més alta de l´història i Catalunya va al capdavant :(
Bentornada! Ens hem quedat de pedra esperant que reapareguessis!!!
ResponEliminauna abraçada
Si ja hi haurien d'estar acostumats... més que de pedra, això els hauria de fer pujar l'adrenalina encara més...
ResponEliminaI tant que es van quedar de pedra!!
ResponEliminaBona i ocurrent idea!
Últimament n'hi ha masses de treballadors que es queden 'de pedra'.
ResponEliminaBona pensada
El pitjor és que no és un relat, que està passant :(
ResponEliminaBen trobat Alepsi!!
:)**
Bentornada guapissima!!!!!
ResponEliminaA mi ja no em deixa de pedra tants acomiadaments i no es que no tingui sentiments, es nomes que com que últimament es el pa de cada dia....que trist no?? :-(
De nou, bentornadaaaaaaaaaaa, muacksssssss :-D
Primer es van quedar de pedra i a continuació amb més mala llet que els guerrers Xian. Tristament això passa cada dia. Avui diuen els diaris que la xifa d´atur és la més alta de l´història i Catalunya va al capdavant :(
ResponEliminaun relat massa real, tràgicament. esperem que tornin aviat a moure's!
ResponEliminaDoncs si, deixen clar que l'expresió és ben real i ben trobada. Qualsevol s'hi quedava amb "la notícia"!
ResponElimina