Glub Glub... arf!!

Ma mare és molt sabia. Molt. Ja vaig començar el que pretenia ser un post dinàmic sobre les seves expressions i dites... que va acabar en un no-res, però consti en acta que la intenció hi era... xD

Entre les coses que ma mare m'ha dit sempre m'han quedat especialment marcades dues...

• No se puede estar en misa y repicando
• Tu es que quieres estar en el plato y en las tajás'

I és que, realment, aquestes dues frases em retraten molt bé... si li pregunteu a algú "com és l'Alepsi?" segurament molts us diran: és fantàstica, és molt guapa, súper divertida, magnífica, intel·ligent.... (xDD)

Però el que us diran tots és, de ben segur: "es fot en tots els merders possibles. No para".

I sí, així és una servidora... un cul inquiet (tot i que ma mare rebatria això dient que sóc una gandula i que no moc mai un dit... bé, para gustos, los colores... que això també ho diu ella...). I això és positiu. Bé, a mi m'encanta.

M'encanta tenir sempre coses a fer, i si no en tinc liar-me i inventar-me-les! El problema ve quan... ho vull fer tot al 100%. Si sumem la feina, el gospel, el màster, els amics i la família... tenim un 500%. I això no és humà. Lògic.

I aquí ve el problema. A què li he de dedicar més temps? Núria em deia l'altre dia que no es tractava de marcar les prioritats... sinó d'anar fent segons el que em vingui de gust.

I sí, té raó. Però quan tinc un concert de gospel, i és l'aniversari d'un amic, i la meva família decideix que ha arribat el moment de veure'm per fi.... doncs la cosa no té molta solució. Més que triar.

I les decisions...

Mira, les decisions són això. Decisions. I no n'hi ha de bones ni de dolentes. En funció del que triis faràs una cosa o una altra. Però no s'acabarà el món.

Doncs també és veritat. Sovint m'ofego en una gota d'aigua* (això també us ho podrien corroborar els que em coneixen bé.... xDDD).

*Ara enteneu el títol del post?? xDDDD