Tinc els pèls de punta.
La seva mirada clavada a l'ànima.
En girar-me m'he trobat amb els seus ulls negres sobre fons groc. I un calfred m'ha recorregut el cos.
Pot ser que el senti miolar?
És fosc. El seu posat elegant fa que el cor se m'assossegui poc a poc. Començo a respirar amb normalitat.
Sense apartar la meva mirada de la seva, reculo unes quantes passes enrere. Em topo amb força amb la cantonada d'un moble fred. Potser de marbre. He estat a punt de xisclar. M'he mossegat el llavi inferior i gairebé m'he fet més mal així que amb el cop.
La porta em queda just a l'esquena. Veig el seu reflexe en el mirall que em queda al davant. Al costat d'aquests ulls grocs sobre fons negre. Hi veig passar una ombra. Aguanto la respiració.
Pot ser que el senti miolar?
Amb la mà que em queda a l'esquena acarono el moble. De marbre, definitivament. Resseguint el seu contorn toco la porta, que encara està oberta. Sense treure la vista dels ulls grocs sobre fons negre començo a caminar d'esquenes. Poc a poc. De puntetes.
Surto per la porta.
El quadre se m'ha tornat a resistir. Un altre cop no n'he estat capaç. L'he perseguit durant 38 anys. Començo a estar convençut que mai arribarà a ser meu.
Anaves a robar-lo??, Alepsi nenaaaa, això no es fa, no, no, no, nena dolentota!!!! :-P
ResponEliminaMolt bon relat guapissima!!!!!
hi ha imatges que ens superen oi?
ResponEliminaaquelles imatges que ens tenen d'esclaus.
vigila però no t'obris el cap!
Quin cangueli, molt ben explicat tot plegat. S'ha de reconèixer que aquest gat acolloneix una mica, em sembla una història la mar de creïble. Mira que he vist vegades el cartell aquest però fins que no va ser proposat com a relat, mai no m'havia fixat en aquests ulls que impressionen tant.
ResponEliminaSí que fan una mica de por aquests ulls, així han anat els relats.
ResponEliminasort que no estaves inspirada sort!!
ResponEliminael dia que ens diguis que un relat t'ha quedat be no et deixarem participar ja el portarem a publicar directament ;)*****
És normal que faci por, està enfadat !! El gat originariament era blanc, però va anar a passejar per una platja on hi havia una mena de "hilillos de plastelina" i...
ResponEliminaUn quadre que fa por!! M'ha agradat molt aquesta idea. Un relat curt però molt ben acabat! Felicitats!!
ResponEliminaMolt molt bé! veus com te n'has sortit! I, amb nota!!!!!!!!!!!
ResponEliminaUna abraçada guapa!
Molt maco!
ResponEliminaOstres tu, per un moment he pensat que fugiries escales amunt com es fa a les pelis de por! ja veig que anava equivocat...però 38 anys? jo et feia més jove ;)
Alepsi,
ResponEliminahi ha coses que no acabarem d'aconseguir mai, oi? Molt bo.
Res, aquest diumenge a les 3 de la matinada segur que no hi ha ningú vigilant-lo.
ResponEliminaA per ell!!
A París vaig aprofitar per comprar una bossa amb aquest gat, no me'l podia treure del cap des del moment que el vaig veure... Les dues noies que anàven amb mi també van comprar una postal i un pòster d'ell.
ResponEliminaDes de llavors que cada vegada que vaig a Barcelona en veig de bosses amb el gat.
Sí, la seva mirada és bestial, però estic contentíssima de tenir-lo a casa!
Gràcies, Jo Mateixa! Jo tot el que sigui saltar-me la llei... xDDDD
ResponEliminaHòstia, esteve! Quina bona idea! Si m'obro el cap em donaran la baixa oi? xDDDD
Gràcies XeXu! ;)
A mi em va passar igual, no m'havia fixat mai en els ulls del felí... foten por, eh? xD
A qual millor, Pd40! :D
Ala, onix, la reina de l'exageració! xDDDDDD
Gràcies! ;)
Hòstia, Carquinyol! Ja tens muntada la història! xDDDD
Gràcies, millu! ;)
Bé, annatarambana, quina nota m'hi has posat, profa?? xDDDD
Ui, Clint, escales amunt? Amb lo gossa que sóc? Deixa, deixa! xDDDDD
Jajajajajajaja! Merci, Cristina! xDDD
Doncs sí, veí, per desgràcia (o per sort, més aviat) sempre tindrem alguna cosa a aspirar.. xD
Ostres, teleko! M'hi acompanyes? xD
Inia, benvinguda al meu bloc! ;)
Ja fa un temps que s'ha posat de moda el gatet aquest.. la veritat és que té alguna cosa que et deixa embadalida...
no deixis de provar-ho, el quadre val la pena...ara be sempre et queda la posibilitat de comprar un bon poster per Ebay
ResponEliminaque puc dir-te jo que no t'hagin dit ja? arribo tard, ho sé, però no dono a l'abast...
ResponEliminaÉs un relat magnific... m'ha encantat...
em fa una mica de vergonya escriure't, per que malgrat et llegeixo sempre, crec que sols et dic alguna cosa amb els relats...
però "que lo sepas..." que malgrat no faci honor al meu nick, no et deixo de llegir...
Amb el teu permís... un petonet dolç ;¬)****
ara et veia a fer una abraçada i com soc tan exagerada te la faig constrictor XDDDDD
ResponEliminachapeau, nena!!!
ResponEliminaTu sí que ets una crack!!!!!!!!!!
Això del mirall feia por, eh.
mira q m´agradaven els gats...però començo a agafar-li´s por...xD
ResponEliminaaquest gat fa yuyu !!!! ... millor un gos !!! salut
ResponEliminaUi, Mon, per quant em surtiria la cosa? xDDDDD
ResponEliminaEi, barbollaire, saps què? Jo només t'escric a tu, em sembla, també quan escrius per a Relats Conjunts... però és que mai sé ben bé què comentar-te.... Amb el teu permís, et torno el petonet! ;)
Gràcies, onix, m'he quedat lila perquè m'has tallat la respiració, però la necessitava. Avui he tingut un molt bon dia! :D
Jejejejeje! Gràcies, williams!!! És una passada tornar-te a tenir per aquí, noia! ;)
Jajajajaj! Jo estic igual, ainos... xDDDDD
A mi és que els gossos, mossèn.... la veritat és que ni em van ni em venen.... xDDDD
no et fotis de cap... q agafar la baixa no és massa xic...
ResponEliminaa més dur embenats al cap no et permetria lluir pentinats cars dels que tant ens agraden...
ostres, quines històries tan xules.
ResponEliminaA veure si participem.
M'agradan molt.
Un saludo.
pd
Por cierto, recogeran todas estas historias tan maravillosas y haran algún tipo de libro de cuentos cortos. Sería interesante.
Buah, tens raó, esteve... doncs res, a aguantar crius toquen... xDDDD
ResponEliminaA veure si us animeu, Waipu Carolina!!
Això del llibre és molt bona idea... igual ho tenim en compte! ;)
hOLa, passejo pels relats conjunts i tocava el teu. Ahir m'estrenava i em fa gràcia visitar-los tots.
ResponEliminaCrec que en el teu relat em trobo una suma de realitat més imaginació que és igual a por. I de fet, es tracta d'una situació força habitual de la meva vida. Bé, de tothom em temo.
Salutacions.
vols dir que no ets tu mateixa la que es veu en el mirall?
ResponElimina