22.4.07

La persistència de la memòria


I ara ja no entenia res. Poc a poc tot s'havia anat desfent. Tot. La sorra, el mar, el penyasegat... tot. Aquell rellotge ho havia dit. Havia donat el seu veredicte. Tres quarts i cinc de vuit. En punt. I sense a part. Un punt i seguit. Perquè sabia que no tot acabava allà. Era, tan sols, l'inici del final. O el final de l'inici. Ni tan sols això tenia clar.

Tres quarts i cinc. L'hora acordada. L'hora en que tot, havia de començar a acabar-se. Potser, qui sap, només trigaria en acabar-se cinc minuts, tot plegat. Potser, qui sap, allò durava fins a l'eternitat. No ho sabia. Però tampoc importava.

Els colors càlids envoltaven la remor del mar. Aquell xiuxiueig inconfusible traslladava la ment a un estat plaent, relaxat. Només aquella remor, constant, que es sentia a l'inici mateix dels llavis. Les olors eren conegudes, el dolç de les paraules, mesclat amb el salat de les mirades, l'àcid dels dits, l'amarg del cor.

Però eren tres quarts i cinc. L'inici del final. L'hora pactada. El moment de la veritat.

La remor del mar va tornar-se més profunda, més conscient. Més propera. Més càlida. Més segura. Menys distant. Més a dins. Més penetrant. Obrí els ulls.

La dolçor del cos calent al seu costat. Un dia més.

L'inici del final. O el final de l'inici.


---------------
Una altra proposta dels "Relats Conjunts".

Feliç diada de Sant Jordi a tots!!

20 comentaris:

  1. I un gran ram de roses per tu :-)

    ResponElimina
  2. T'ha quedat molt maco, felicitats!!
    Bona diada :)*

    ResponElimina
  3. Sigui com sigui, l'inici del final o el final de l'inici, jo desitjo que no acabi mai. Podria ser?
    Un petó, Alepsi.

    ResponElimina
  4. Lara, tot depèn del meteorit del 2037. O era del 2039? Bé, any amunt any avall.

    ResponElimina
  5. puc fer una broma rotllo sergi mas?

    ...

    inici s'inicia som finalitza...

    amb la i...

    sorry... espero q em perdonis...

    ResponElimina
  6. Molt bé Alepsi!

    Com va anar la diada???

    ResponElimina
  7. Molt maco!

    Jo aquest cop no he pogut! De fet vaig escriure'l però vaig acabar esborrant la meitat del text. No em convencia!

    ResponElimina
  8. Merci Doomm!!! :**

    Gràcies Pd40!!! :****

    Clar que pot ser, Lara!!! ;)

    Homeeeeeee, Trinxeria, vols dir que cal ser tan catastrofista??? xDDDDDD

    Esteve... m'encanta el Sergi Mas!!! xDDDDDD

    Doncs normaleta, Candela.... i la teva???
    Ara, la broma no l'he entés... xDDDD

    Doncs a mi m'agrada, Tarambana, de debó...

    ResponElimina
  9. Inicis i finals, tots enllaçats; com les busques d'un rellotge giravoltant; sempre.

    ResponElimina
  10. M'ha agradat molt! Trobo que aquest cop era un quadre complicat, però t'ha sortit un relat molt sentit! 8¬)

    ResponElimina
  11. Costa saber si les coses s'inicien o acaben o són l'inici de l'acabament....Bufff...força espès!
    El relat bo!

    ResponElimina
  12. Molt bé!!!m'agradat molt;)

    ResponElimina
  13. Ostres quin tros de conte i quina potència tenen les imatges que suggereixes! Chapeau!

    ResponElimina
  14. ets una romàntica ;)

    ResponElimina
  15. Doncs sí, veí, un bucle infinit que ens porta a... què?

    Me n'alegro que t'hagi agradat, millu!! ;)

    Bo però espès, Joana? Jejejeje! Sí, és complicat saber quan és el final i quan l'inici... mai se sap, fins que no ho veus cap endarrere... i sovint, llavors, és massa tard per gaudir-ne...

    Me n'alegro, eldamar!!! ;)

    Gràcies Ulisses!!! :***

    Me n'alegro moltíssim que t'hagi agradat, Spock!!! :**

    Vols dir, Clint? Jo que ho portava en secret... m'agrada fer-me la dura... xDDDDD

    ResponElimina
  16. Un relat molt bo!!
    M'agradat molt.

    Felicitats!! ;¬)**

    ResponElimina
  17. nena! cada dia et superes, felicitats es precios

    ResponElimina
  18. Eixe dibuix m´encantaaaaaa! em pareix tan expressiva...

    ResponElimina
  19. Gràcies barbollaire!! Me n'alegro molt que t'hagi agradat!!! ;)

    Gràcies Mon! :**

    Oi que sí, olen_nska? És el meu preferit!

    ResponElimina