I ara ja no entenia res. Poc a poc tot s'havia anat desfent. Tot. La sorra, el mar, el penyasegat... tot. Aquell rellotge ho havia dit. Havia donat el seu veredicte. Tres quarts i cinc de vuit. En punt. I sense a part. Un punt i seguit. Perquè sabia que no tot acabava allà. Era, tan sols, l'inici del final. O el final de l'inici. Ni tan sols això tenia clar.
Tres quarts i cinc. L'hora acordada. L'hora en que tot, havia de començar a acabar-se. Potser, qui sap, només trigaria en acabar-se cinc minuts, tot plegat. Potser, qui sap, allò durava fins a l'eternitat. No ho sabia. Però tampoc importava.
Els colors càlids envoltaven la remor del mar. Aquell xiuxiueig inconfusible traslladava la ment a un estat plaent, relaxat. Només aquella remor, constant, que es sentia a l'inici mateix dels llavis. Les olors eren conegudes, el dolç de les paraules, mesclat amb el salat de les mirades, l'àcid dels dits, l'amarg del cor.
Però eren tres quarts i cinc. L'inici del final. L'hora pactada. El moment de la veritat.
La remor del mar va tornar-se més profunda, més conscient. Més propera. Més càlida. Més segura. Menys distant. Més a dins. Més penetrant. Obrí els ulls.
La dolçor del cos calent al seu costat. Un dia més.
L'inici del final. O el final de l'inici.
---------------
Una altra proposta dels "Relats Conjunts".
Feliç diada de Sant Jordi a tots!!
I un gran ram de roses per tu :-)
ResponEliminaT'ha quedat molt maco, felicitats!!
ResponEliminaBona diada :)*
Sigui com sigui, l'inici del final o el final de l'inici, jo desitjo que no acabi mai. Podria ser?
ResponEliminaUn petó, Alepsi.
Lara, tot depèn del meteorit del 2037. O era del 2039? Bé, any amunt any avall.
ResponEliminapuc fer una broma rotllo sergi mas?
ResponElimina...
inici s'inicia som finalitza...
amb la i...
sorry... espero q em perdonis...
Molt bé Alepsi!
ResponEliminaCom va anar la diada???
Molt maco!
ResponEliminaJo aquest cop no he pogut! De fet vaig escriure'l però vaig acabar esborrant la meitat del text. No em convencia!
Merci Doomm!!! :**
ResponEliminaGràcies Pd40!!! :****
Clar que pot ser, Lara!!! ;)
Homeeeeeee, Trinxeria, vols dir que cal ser tan catastrofista??? xDDDDDD
Esteve... m'encanta el Sergi Mas!!! xDDDDDD
Doncs normaleta, Candela.... i la teva???
Ara, la broma no l'he entés... xDDDD
Doncs a mi m'agrada, Tarambana, de debó...
Inicis i finals, tots enllaçats; com les busques d'un rellotge giravoltant; sempre.
ResponEliminaM'ha agradat molt! Trobo que aquest cop era un quadre complicat, però t'ha sortit un relat molt sentit! 8¬)
ResponEliminaCosta saber si les coses s'inicien o acaben o són l'inici de l'acabament....Bufff...força espès!
ResponEliminaEl relat bo!
Molt bé!!!m'agradat molt;)
ResponEliminaque xulu!!!
ResponEliminaOstres quin tros de conte i quina potència tenen les imatges que suggereixes! Chapeau!
ResponEliminaets una romàntica ;)
ResponEliminaDoncs sí, veí, un bucle infinit que ens porta a... què?
ResponEliminaMe n'alegro que t'hagi agradat, millu!! ;)
Bo però espès, Joana? Jejejeje! Sí, és complicat saber quan és el final i quan l'inici... mai se sap, fins que no ho veus cap endarrere... i sovint, llavors, és massa tard per gaudir-ne...
Me n'alegro, eldamar!!! ;)
Gràcies Ulisses!!! :***
Me n'alegro moltíssim que t'hagi agradat, Spock!!! :**
Vols dir, Clint? Jo que ho portava en secret... m'agrada fer-me la dura... xDDDDD
Un relat molt bo!!
ResponEliminaM'agradat molt.
Felicitats!! ;¬)**
nena! cada dia et superes, felicitats es precios
ResponEliminaEixe dibuix m´encantaaaaaa! em pareix tan expressiva...
ResponEliminaGràcies barbollaire!! Me n'alegro molt que t'hagi agradat!!! ;)
ResponEliminaGràcies Mon! :**
Oi que sí, olen_nska? És el meu preferit!