Ha caigut en l’oblit
l’ombra més fosca del dia
la tempesta més clara de la nit
I allà segueix, impassible
veient el temps passar,
acaronant-lo amb les seves urpes esmolades
I es frega les mans
i gemega en un crit orgiàstic
sabent que som seus.
Completament al seu abast.
passegem la nostra nuesa als seus ulls
i admirem la seva fredor
i temem que torni, embogida, a nosaltres.
------------------------
Feia temps que no escrivia poesia.... deu ser aquest fred, que em congela les mans i m'escalfa el cap...
Que maco... el fred i l'oblit... companys d'aventures, oi??? molt maco, de debò!!!
ResponEliminammmm, que maco nena, quines sensacions m'has fet sentir, molt bònic :-)
ResponEliminaSí que és maco i trist :-)
ResponEliminaMol maco i un xic trist.
ResponEliminaEn fi, no sé que més dir, és que a mi això de la poesia mai m'ha agradat gaire i clar... no la sé apreciar. Lo meu són més els relats.
Salut!
Alepsi, no deixaràs de sorprendre'ns, eh? és d'una potència brutal, has construït imatges literalment tangibles que provoquen una estranya torbació. Enhorabona!
ResponEliminaProdiga't, noia. La poesia sempre és un foc encés de torbacions.
ResponEliminaostres,ostres,ostres jo en vull mes, va porfa!
ResponEliminaM'encanten les teves poesies, però no acabo d'entendre qui és qui segueix allà. Tal i com ho descrius, m'atreviria a dir que és Déu (digues-li déu, digues-li energia, com dius tu xDDD) o una càmera de vigilància, no sé per quina opció decidir-me tu!
ResponEliminamolt maca ;)*********
ResponEliminaAquest post no és teu!
ResponEliminaés clar que temem que vingui a per nosaltres, sobretot quan ens toca d'aprop.
ResponEliminaperquè ningú s'escapa, ningú.
tu i jo tenim telepatia.. estava pensant en penjar una poesia que vaig fer molt de temps (molt molt) i veig que tu tb en penges!
ResponEliminaXD
Ostres Alepsi... quantes coses que m'he perdut en els meus dies de parèntesi!!! Veig que fins i tot te m'has tornat poeta!!!
ResponEliminaEnhorabona, és molt maco!!!
una abraçada reina!
no l'entenc, però m'agrada!
ResponEliminaLa força de les imatges és colpidora!!
ResponEliminaOnada de sensacions trencant contra els dins...
La vida no sempre e´s de color de rosa. Cal que integrem la tristesa... M'ha agradat el que escrius!!!! Continua així! Volem més!!! ;-))
ResponEliminafeia temps que no passava per aquí i veig que després dels exàmens ha arribar la claror... que no torni la foscor!
ResponEliminaGràcies, Músic! Doncs sí, companys inseparables... i, encara que sembli mentida, per sort!
ResponEliminaGràcies Jo Mateixa!
Gràcies Tirai!
Jajajaja! Ulisses, encara que et pugui semblar mentida, a mi la poesia tampoc em barrufa excessivament... llegir-la! En canvi escriure-la m'encanta! Una nova prova de que estic com un llum d'oli! xDDD
Ostres, Spock, moltes gràcies! M'has fet posar vermella i tot!
Què vol dir això de que em prodigui, Veí??? xDDD
Mon, hi ha unes quantes més repartides pel bloc... hi ha un recull d'enllaços que t'hi porten a la dreta! ;)
No és Déu, Laprí, no! Jejejeje! Tant és, jo sempre he pensat que, la poesia, com la pintura, té la gràcia en el que cadascú li pugui donar la seva interpretació. Si t'ha agradat, ja està bé!
Gràcies onixeta! A la onix també li ha agradat??? xDDDDDD
Pd40... ¬¬'
Que la conya aquella ja va acabar!
maduixeta... muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaks! (per cert, ara et trucaré... xDDD)
Ostres MaRiNa! Jo vull llegir la teva poesia!!! Jejejeje!
Aquesta és nova, nova! Que la vaig escriure en el mateix moment de postejar... xDDDD
iruNa!!!! Jejejeje! Quants dies!!!! Me n'alegro que tornis a rondar per aquí! ;)
annatarambana, et dic el mateix que al Laprí... me n'alegro moltíssim que t'agradi! ;)
Ostres, barbollaire... puc deduir que t'ha agradat, oi? Jejejeje! Em sento afalagada! ;)
Me n'alegro, Tondo, que t'hagi agradat! Jejejeje! I no, la vida no és sempre de color de rosa, però sempre ens podem posar unes ulleres que ens la facin veure! ;)
Ei, Salva!! Jejejeje! Esperem que no torni la foscor, esperem-ho!!! ;)
Creacions literàries al fred primaveral... ummmmm.... últimament llegeixo més poesia i prosa blocaire que no pas llibres...
ResponEliminaautors novells de la blogosfera
AMUNT!
'cerco la musa pel gugol pro em surten pàgines warres... '
Sí, no se per què, però a mi el fred també m'inspira més que quan fa bo...és més malenconiós...
ResponEliminaBravissimo Alepsi!
Uoooo! És molt maco! Em sembla que encara no havia llegit cap de les teves poesies! El que m'he perdut.. ;)
ResponEliminapreciós, de debó.
ResponEliminad'altra banda... m'ha semblat que parlava de la candela:
"Completament al seu abast. passegem la nostra nuesa als seus ulls i admirem la seva fredor i temem que torni, embogida, a nosaltres."
oi?
bé, que n'escriguis més!
Ets una capsa de sorpreses. M´ha agradat molt. Petons!
ResponEliminaei, m´ha agradat molt!!! està molt molt bé ;)
ResponEliminaLa poesia és una font de sentiments. M'ha agradat molt!
ResponElimina:)
Realment preciosa!!
ResponEliminaJajajaja! Grass, això és símptoma d'una addicció blocaire... jajajajaja!
ResponEliminaDoncs sí, La Xica, la veritat és que a l'estiu no fan ganes d'escriure coses profundes... xDDDD
Doncs ja saps, Joan Marc, a la dreta del bloc tens enllaços a totes les que tinc publicades al bloc! xDDDD (però ja et dic que es pot viure perfectament sense llegir-les.. xDDD)
Vaja, gràcies, esteve!!! Tu... em permets que t'ho digui? Estàs una miqueeeeeeta obsessionat amb la Candela, no???? xDDDDD (no et preocupis, no és greu... és ben normal, de fet! xDDD)
Me n'alegro que t'hagi agradat, Cristina!!! Jejeje! Petonss!
Gràcies olen_nska!!!! Jajajaja!
Gràcies Joana! :***
Gràcies Metamorfosi!! ;)