Món blocaire

El món blocaire. Tots els que esteu llegint això (o la gran majoria) sap de què parlo. No és només un món en el que la gent escriu i la gent llegeix. No és un món d'escriptura. És un món interactiu. És un espai on, encara que sigui sense veure'ns la cara, ens relacionem.

Aquest blog que ara esteu llegint m'ha donat moltes alegries. Com a Alepsi i com a "creadora de l'Alepsi".

Com a Alepsi em feu sentir apreciada, estimada en molts moments, desitjada, fins i tot, en molts altres.

Com a "creadora de l'Alepsi", és a dir, com a persona "real" (real en tant en quant té cara, i té cos), aquest blog m'ha ofert fins el moment la oportunitat de conèixer persones excepcionals. Per començar m'ha permés aprofundir en la relació que ja tenia amb la Maduixeta, la Lloca, la Iota i la Trastu (a les que m'estimo amb bogeria, com mai m'hagués imaginat que estimaria a ningú).
Per seguir, m'ha ofert la possibilitat de conèixer persones (algunes cara a cara, d'altres, per desgràcia, encara només virtualment) que, ara per ara, se'm fan imprescindibles en el meu camí.

I d'això me'n vaig adonar fa uns dies. Però avui me n'he adonat del tot. I és que, de vegades, algunes coses et fan obrir els ulls i veure que, això que "només" és un món imaginari... ha atravessat les portes de la pantalla de l'ordinador.... i ha arribat a instal·lar-se dins de tu... i rius amb ells, ja no des de lluny, sino sentint els riures propers.... i..... plores amb ells. Encara que ells mai ho sàpiguen. Però si ells ploren, plores tu també. I desitjaries abraçar-los molt fort i no deixar-los anar, i dir-los-hi que estàs allà..... i eixugar-los les llàgrimes i assegurar-los, de viva veu, que no estan sols... però llavors te n'adones que "només" ets un seguit de lletres que parpallegen en una pantalla.......

------
Sí, durant uns minuts hi ha hagut un afegitó... després me n'he penedit (ja sabeu que no ho acostumo a fer, això, però vaja... estic una mica tarada avui [més del compte, vull dir]).