Una anada d'olla important

Tururutututu

Lalalalalalala

Dubidubidubidubá!!!!

Jajajajajajaja! Jo crec que m'he xutat i no me n'he adonat. En sèrio. O que els torrons portaven amfetamines amagades. O que les tallarines d'avui eren en realitat el MEV i m'està castigant amb un atac de felicitat semi-maníaca...

En fi. Estic contenta avui. I em sap greu. Mwhahahahahahahha! Estic tarada! Uala! Em faig por! Molta! Vull dir, que em sap greu per qui no ho està.... uhm.... què cony he de fer amb això???

Ai senyor, mira que tenir sentiments de culpabilitat quan una està feliç.... té collons, eh?

Buffff... quin post més.... raro, no? xDDDDDDD

En sèrio, que m'estic preocupant.... que m'estic partint de riure jo sola! I no estic escrivint res divertit... bé, ni trist... una mica... boig? Sí, tarada, estic tarada! Mwahahahahahahaha!

Total, que us dono la recepta, que al final resulta que ara estava repassant els esdeveniments d'avui, per acabar-me (bé, per començar-me, més aviat) d'entendre... m'he llevat, he esmorzat, he felicitat a ma mare que avui fa anys la guarrona, i sembla que no, cony, que ja voldré jo estar com ella a la seva edat.... mira, la primera alegria del dia: "que guay tenir una mare jove! Jo quan tingui la seva edat estaré tan bé com ella (bé, millor, que he millorat la raça... jajajaja), ja se sap, la genètica fa aquestes coses". Després he recordat que, de fet, m'assemblo més a mon pare... l'he mirat a ell i m'he deprimit. Per treure'm la depressió me n'he anat de compres (ooooooh!!!! Post superficial on els hi hagi!! Entre aquest post i certs comentaris que he anat deixant pel món blocaire, perdré la poca credibilitat que tenia).

Total, he entrat en uns pantalons fantàstics!!! Que no m'he comprat perquè m'he negat a pagar 45 euros per uns texans amb més forats que un Gruyere (sí, deu portar algun accent, però com que no sé on va, ho deixo en mans dels que saben francés....) i amb més merda "que'l rabo una vaca" que diria ma mare o "que'l sobaco d'una tonta" que diria mon pare. Coi, amb aquests exemples a casa, com voleu que parli jo? Suficientment bé ho faig, per al que m'envolta... en fi (com m'agrada l'autocompassió... xDDDDD).

I al final m'he comprat una samarreta increïblement fantàstica amb la que estaré matadora!!! Jajajajaja! La Maduixeta ho corrobora.... oi? De fet, ara t'ho dic aquí, que li he cosit els tirants, que l'escot era massa generós i no és plan, tampoc, deixem lloc a la imaginació! xDDDDDDDDD

Uala, l'estic liant, crec. Oi? La Maduixeta em fotrà d'hòsties quan em vegi aquesta nit... em dirà: "tiaaaaa! Massa informació estàs donant ja, al bloc!" I jo li diré: "i a mi què??? Sóc happy todaaaay!!!" [Sí, perque ella i jo parlem en anglès, que som molt políglotes, tu].

Bufff... si heu arribat fins aquí sense haver de prendre una pastilla contra el mal de cap, us felicito, en sèrio. Jo no ho rellegiré abans de penjar-ho, per salut mental pròpia, més que res....

Au, carinyus meus (sí, què passa quan estic feliç em surt la vena "pastelito"), somrieu una miqueta. Una mica més. No, coi, que sembla que us estigueu cagant!!!!!! Aaaaaaaara!!! Sabia jo que us faria riure! [O no, però tampoc em treureu la il·lusió, ara, no? xDDDD]