31.7.08

¿?

Avui tinc ganes de jugar.

Estic... estranya, avui. De sobte em sento súper feliç, tant que em rebenta el pit (chooooofffff) de felicitat... i de sobte, com ara, tinc ganes de plorar (sniiiiiiiiiiifffff). Però no de plorar de tristesa, només, sinó d'alegria, també.

Tinc així com un rau-rau a l'estòmac que t'hi cagues.

Total, que no sé. Porto ja una estona que vaig que vinc a la pestanyeta aquesta. I vaig escrivint una frase ara. I d'aquí 10 minuts n'escriuré alguna més.

O no, potser ja ho faig tot d'una tirada, perquè, total, pa'l sentit que té aquest post....

No em direu.

Al final que res, ni jocs ni hòsties en pepitòria. Que he descobert que l'estiu no és per jugar. És per treballar 8 hores al dia dins d'un despatx patint el que els Tècnics en PRL (Prevenció de Riscos Laborals - com m'agraden les sigles...xDDD) anomenarien: estrés tèrmic. Que no és més que una puta baralla per com de fort ha d'estar l'aire acondicionat.

Que ara tinc calor. Però fins fa dos minuts estava amb els pèls de gallina i contenta d'haver-vos vist (no sé si m'explico, que segurament no.... però jo m'entenc).

Doncs mira, al fina resultarà que la chorrada de post sí que té sentit. M'he desfogat cinc minutets. Ala, me'n torno amb els informes i demés mandangues (poques) que tinc per fer.

P.D: després de llegir el post heu entés el títol? xDDD

28.7.08

El Menjar...

Tinc un punt feble. Sí, tots pensàveu (pensàvem) que l'Alepsi era un ésser d'un altre planeta, perfecte en tots els aspectes. Però no. Resulta que l'Alepsi té un punt feble.

El menjar. El menjar és el meu punt feble, i no només perquè m'encanti i gaudeixi com una nena de dos anyets davant d'un festival de caramels i Telettubies, sinó perque, contínuament, se'm torna en contra en forma de crítiques divertides.

Sí, espereu que m'explico, que la frase d'abans no s'entén una merda, ho sé.

Resulta que a mi m'agrada molt menjar. I això es nota en la meva figura, tinc... un cos... "sà" que dirien les iaies... "ay mi niña pero qué hermosa y qué sana se la ve". Doncs això. M'agrada menjar i no me n'estic de res, pa'qué!?

Total, que tot plegat em comporta una sèrie de situacions que no acabo de tolerar bé. Si hi ha una cosa que no pugui suportar és que la gent m'analitzi el que menjo. Hi ha la creença popular de que a totes les persones del món que els hi sobrin alguns quilos se les ha de posar a règim.
Doncs ja n'hi ha prou, collons!!!!!

L'altre dia a la feina:
"¡¡¡Ala, Alepsi, pero vaya platazo de comida!!!" (perquè ells parlen castellà...)
I el del costat:
"Niña, que hay que comer más poco y más a menudo"

I jo pensant... els envio a la merda o se n'adonaran que la meva cara de mala llet vol dir algo???

Total que la raó del meu "platazo" (consistent en escalivada i pit de pollastre a la planxa, ja veus tu....) és que eren dos "tuppers" de dos dies diferents, que no m'havia menjat per una raó o per una altra, que no recordo i que, per suposat, no anava a llençar sencers a la brossa.

I un altre dia, enmig d'una celebració d'aniversari, també a la feina, se'm va acudir untar-me una torradeta amb paté....
"¿¿¿Pero tu no estabas a régimen???" (sí, una té més defectes i és que, de vegades, cau en l'error de posar-se a règim... xD)
I jo:
"¿Tu te piensas que es normal cortarme el momentazo paté?"
[I aquí, riure generalitzat dels presents... és que sóc divertiiiiiiiiiiida jo... cosa mala, vamos!]

Més cara de mala folla....

Però és que dos dies després a la cuina de la oficina m'estic amanint una amanida (valgui la redundància...) i barallant-me amb el "saleru" que és una puta merda i que treu dos grans de sal per sacsejada... amb la qual cosa portava ja una estona sacsejant l'aparell (què lleig, eh, això? xDDDD) i ve una companya i diu:
"Alaaaaa, venga! Más sal, más sal! Que eso va bien para la circulación!"

Doncs per a que ho sapigueu tots i des d'ara mateix:
  1. La meva circulació està fantàsticament.
  2. Les meves "lorzes" són fantàstiques i em queden de meravella.
  3. El meu règim va morir fa ja més de tres setmanes
Ha quedat clar? Doncs ja n'hi ha prou de controlar-me el que menjo. Que mare ja en tinc una i prou que em dona la tabarra ella sola!

13.7.08

Raons

Ja fa dies que em ronda pel cap la idea d'escriure un post... sincerament, trobo a faltar el blog... a la gent... (buah, ja començo a posar-me sentimental... i això que m'ho havia prohibit del tot "Alepsi, si tornes al blog no comencis amb mocs i llàgrimes".... però una té sentiments, encara que de tant en tant no ho sembli).

El cas és que són moltes raons les que m'han impulsat a intentar reprendre el blog. Una, la que ja us he dit, el sentimentalisme, però n'hi ha més.

Per una banda la mala folla que porto acumulada. I és que fa dies que per unes coses o per les altres no paro de veure coses que em posen de mala llet. Per exemple: l'altre dia sortint de la feina i passant per una placeta que tinc a prop vaig fixar-me en un grup de joves d'uns 17 o 18 anys que seien a terra en rotllana, estaven rient i xerrant.... i davant meu caminaven dos "urbanus".... aquests últims es van mirar els joves..... es van aturar al seu costat.... i els hi van dir "¿todo bien chicos?". Jo al·lucinava. Però és que ells també (degut a l'astorament inicial només els van poder dir un "sí, sí" com súper intrigat...).

Ja, vale, és una chorrada. I ara direu que si és que em poso de mala folla per no res. I us dono la raó, però "el mundo me ha hecho así" i aquestes coses em posen de mala lluna.... què passa? Que tornem a viure en la època de la prohibició de reunió al carrer??? Què passa que tots els joves s'han de divertir fent botelló o fumant porros??? (cosa que aquests no estaven fent?) Què passa que els "urbanus" tenen poca feina i s'avorreixen????

Buah, ja està. Total, que en comptes de dir-los-hi res, als senyors "urbanos" cosa que m'hagués agradat (és que a mi la prepotència em fa saltar), però hagués estat tanmateix perillós per a la meva integritat.... vaig decidir que ho explicaria al blog.

I ara escrit em sembla molt més chorra del que em va semblar en el moment (que ja m'ho va semblar), però mira, ja està escrit i ara no ho esborraré.

Hi ha més coses que m'han impulsat a escriure... una d'elles és la mala folla per qui decideix criticar una cosa opcional de fer com és llegir un blog. Si heu vist els comentaris dels posts anteriors, m'entendreu.

Ja ho sabeu, i sempre ho he dit, aquest blog l'escric jo i com a mi em surt dels ovaris, i a qui no li agradi, amb no entrar i no llegir-lo en té prou. I si us va la marxa, i tot i no agradar-vos el llegiu per a criticar, al menys feu-me crítiques constructives que em permetin millorar (si és que es pot... cosa que trobo difícil.... xDDDD).

¡I al que no le guste que no mire!

Pos això.

Per últim, informar-vos que m'he començat a llegir un llibre que no puc deixar de comentar amb vosaltres....... "Psicología del Erotismo". Un tractat de 1967 aprovat per les directrius del Vaticà.... imagineu-vos la de coses interessants que en puc treure!!!!!

De moment només m'he llegit el pròleg, però ja tinc material com per a 10 posts..... però ara no ho posaré que aquest post ja és ben etern.... si heu arribat fins aquí, teniu la meva benedicció. xDDDDDDD