31.5.07

ALEPSI

Després de veure això, he decidit fundar el meu propi partit [sí, ja sé que les associals també en van fer un, i s'ha de reconèixer que tenen un gran programa, però qui diu que no en puc fer jo un, també???]:

Associació Lliure d'Esquerres Per Satisfer Inquietuds

Sí, què passa! Els més avispats ja us n'haureu adonat que si ajunteu les majúscules... sí, sí, el partit s'anomena ALEPSI. Porque yo lo valgo. I punt. Ha quedat clar? Pos eso.

A veure, m'he informat (per a que després digueu) i m'han dit que he de fer uns estatuts. Fantàstic. Jo els faig. Va, que és tard i vol ploure (algú sap quan hi ha properes eleccions??? xDDDD). Em basaré en uns estatuts que he trobat (que són d'ERC, perquè són els únics que he trobat...):

Títol preliminar

Article 1
ALEPSI és un partit polític fundat el 2007, per una tarada amb tendències psicòtiques (però bona persona).
Què propugna? Doncs això mateix, el dret de les persones a satisfer les seves inquietuds, siguin aquestes de la índole que vulguin.
És un partit d'esquerra democràtica (o no, depen de com bufi el vent i sempre que no guanyi la dreta) que defensa la igualtat d'oportunitats, la lliure distribució de programari informàtic, la llibertat d'expressió i l'amor pel medi ambient (sí, sí, margarides i tal)

Article 2
La seu d'ALEPSI radica en el lloc que l'ha vist crèixer: aquest

Títol I. La militància

Article 3
Tothom té dret a militar a ALEPSI. Tothom qui respecti els seus estatuts i tingui propostes per a millorar-lo. [I els que regalin un pernil a la presidenta, més xDDD]

Article 4
La solicitud d'afiliació es farà mitjançant la seva petició expressa en un comentari a aquest mateix post. Per a que no ens acusin de no tenir projecció de futur, es podrà demanar filiació a través de correu electrònic.
El noms dels solicitants seran publicats en una secció a la dreta del bloc i es decidirà per consens absolut la inclusió del solicitant a les llistes del partit. Directament.
La militància té els drets de qualsevol militància. Poder participar en les decisions consensuades, poder aprofitar-se del boom mediàtic al que ens veurem exposats, i tal, i tal...
També te deures, clar. Els deures són: participar en la vida política del partit (amb qualsevol grau d'implicació), adorar la seva presidenta (què passa, alguna utilitat havia de tenir ser-ho, no?) i alguns altres que ja aniran sortint sobre la marxa... no?

Article 5
Res de paritat de sexes. Qui es vulgui afiliar, s'hi afilia. I punt. I no miraré si hi ha 30 tius i 4 ties o si s'afilien 3 osos cavernaris. Farem, això sí, per a que no se'ns pugui acusar de res, paritat de signes zodiacals. Així assegurem gent representativa de la població.

Article 6
Les votacions seran inexistents. Només es faran en casos sumament especials. Tot es consensuarà. És a dir, haurem d'arribar a un acord. Si les reunions s'allarguen fins el moment d'algun àpat, el partit proporcionarà les dietes als presents (no s'hi valen queixes, que per a alguna cosa es diuen "dietes"). Si les reunions s'allarguen fins a la nit els participants podran triar anar-se'n a casa a dormir o passar la nit fent una orgia.



I fins aquí, que ja m'he cansat de llegir-me els estatuts. Seguiré el proper dia, si em pica, pel Títol II, els òrgans de govern. Si algú s'anima a redactar-los, ja sabeu, els sotmetrem a consens, i quedaran instaurats. Ea.

30.5.07

Nervisssss

Geeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeent!!!!!!
Que em queden DOS dies per acabar la carreraaaaaaaaaaa!!!

Més voldries tu, nena

A veure, vale, matitzem, va. Em queden dos dies de classe, demà i demà passat (calia l'aclariment, no? xDDDD) i després ja només em quedaran tres examens súper macos (sí, sí, només tres, què voleu, les altres me les he tret per treballs i/o examens durant el curs...). I després....

Després tot l'any que ve encara estaràs pringada

Sí, coi, sí. Però ja no serà el mateix. L'any que ve només em quedaran les pràctiques (o practicum, com li diuen per allà... mai no he entès perquè aquesta mania en posar-ho en un llatí que vés a saber si ho és... deu ser que queda més fashion i més intel·lectual alhora...) i algunes (moltes) assignatures de lliure elecció.

O sigui que, bàsicament, el curs que ve et tocaràs la figa, no?

Tu sí que en saps de ser fi, noi!!! Jajajajaja! Aaaaaaaai, així com voleu que estudii???

..............

..............................


I ja està??? Tanta història per a explicar una cosa que no té cap interés???? Buah, ets un tros de....

Ei, ei, sense passar-se, noi, que encara rebràs una lobotomia...

Sí, sí, tu ves-me amenaçant que a veure què faràs si decideixo desconnectar-me ara.....

psdanoq`wofdn`wnfdqacnxañxcm´qwrpq+r q+mf+

Veus??? Si em desconnecto no atines ni a escriure!!! Mwahahahahahaha! (riure malèfic)

Buffffff... jo així no puc estudiar, no puc...

28.5.07

Vota-cions

Que dic jo que quin petardo, no? Que vaja història amb les eleccions (o ereccions per a alguns...¬¬). En fi, ja sabeu que jo de política no en parlo, que no en sé. Però si us dic que estic indignada, doncs és això, indignació política.
Serà un signe de maduresa? Aaaaaaaaai, que m'estic fent tota una dona!!!! xDDDDD

D'altra banda, res. Vull dir, que no tinc res a dir. Ui, igual això també és signe de maduresa... o no. Ai, jo què sé. Estic indecisa avui. O no. O sí. Bé, ni idea. Jo diria que sí, no?

I si aquesta indecisió fos una plaga? Sí, sí. Una plaga que assetja a tota la població. "Vaig a votar??" No. Sí. No. Va, sí. No, no. Me'n vaig a la platja. Ui, no. Millor voto i després vaig. No, millor hi vaig i no voto.

I el no va guanyar al sí. Us ha agradat la història? xDDDD

--------------
Nota per al personal despistat: l'Alepsi no va anar a la platja el diumenge.

26.5.07

Un meme, dos memes, tres memessss

A veure... arriba, de nou... LA FEBRE DELS MEMEEEEEES!!! Oleeeee! [és irònic, és irònic... sí, ja sé que si no ho arribo a dir us penseu que sóc una massoca empedernida (que no dic que no ho sigui... xDDD) però és que el llenguatge és una farsa... xDDDD].

Total, que l'Ulisses, el col·lega, va i em passa un meme. I, a veure, us seré sincera, és que el noi em cau bé. Sí. Si ell fos una mica més gran fins i tot li tiraria la canya, però no pot ser... xDDDD [a que al final em tanquen el blog per assetjament de menors??? xDDD].
El cas és que al nano, no li puc negar res (bé, algunes coses sí, eh, noi? No t'emocionis ara.. xDDD), així que deixo escrit el meu meme, però el modifico, porque yo lo valgo, ok?

Llocs on encara no has practicat el sexe
Bé, és complicat de dir... ho he fet a tants llocs que... buffff... llocs que no hagi provat...... deixeu-me pensar..... xDDDDD
1- Enmig d'un embussament de trànsit (que no em direu que dona temps a fer-ne quatre o cinc, depèn de com...)
2- A sobre de la pantalla de l'ordinador (més que res perquè és plana... i no sé si aguantaria...)
3- En una planxa de surf cavalcant una onada de 300 metres d'alçada
4- Al cim de l'Himalaia en bikini
5- En un container de la brossa (guauuuuuu... no us sembla excitant? Tantes olors... tantes noves textures.... xDDDDDD)
6- ....... etc (és que sempre hi haurà llocs on encara no ho haurà fet ningú... xDDD)

Llocs on sí ho has fet i poder repetiries
Uhm... a veure...
1- A l'habitació del costat d'on estaven dinant els seus pares. Jajajaja!
2- Al llit d'un hotelet perdut enmig de la muntanya (molt bucòlic, molt. Sí, què passa, m'ha donat per aquesta paraula. No us sembla maca??? "bucòlic" si és que sona a sabiduria! xDDDDD)
3- A més llocs... de fet, repetiria a tots (que no vol dir "amb tots"... lo pasado, pasado está! xDD)

Amb qui t’agradaria tenir sexe (i no val dir la parella)
Uhm.... quina gràcia, tu. Què faig, contesto amb sinceritat o què? xDDDD
1- Amb algun blocaire (no, no diré noms, però no em digueu que mai hi heu fantasejat... no??? Buah, igual estic més malalta del que pensava... xDDD)
2- Amb un "antic amor". Sabeu allò de "no em puc morir sense tirar-me'l?". Doncs això
3- Amb un parell de profes de la uni... i a la vegada! xDDD (què passa, només pot fer trios la Candela??? xDDDDD)

Amb qui no t’agradaria tenir sexe
Puc fer un pasapalabra? És que no vull ferir sensibilitats.... No, no, que és broma! xDDD
A veure.... partint de la base que em costa trobar-me amb algú que no em posi gens, gens, gens.... xDDDDD
1- En Rajoy. Ho sento, "bon home", però és que em supera, vosté.
2- En Piqué. Buaj. És que amb aquesta cara de Mr. Burns.... què vol que li digui...
3- El Cachuliiiii! Jajajajajaja! Ai, per-fa-vor, m'entren arcades... buaaaaaaaaaj! Quin estòmac, la Pantoja! xDDDD Bé, ell déu n'hi dó, també.... xDDDDDD


I el meme, no el passo a ningú, si a algú li ve de gust fer-lo, ja sap on és! ;)

24.5.07

Cançons infantils (III)

Seguim amb el tema (veure part I i part II) que veig que dona de sí.
Qui més qui menys coneix alguna d'aquestes cançons, la té al seu subconscient, però mai s'havia parat a sentir-ne la lletra del tot. Oi? Doncs va, un reguitzell més de cançons per a que reflexioneu (uuuuuuuui, quanta prepotència, marededeusenyó)

-La lluna, la pruna. Vale, primera cosa: la lluna o la pruna? Quina forma més tonta de trobar rimes... "son pare la crida sa mare no vol", un clar exemple de desavinència matrimonial, que si "no cridis la meva filla" que si "això de teva, ho hauríem de veure, no ho tinc jo tan clar" que si "ja sabia jo que t'ho feies amb l'astre rei..." en fi... "En Pinxo li va dir a en Panxo "vols que et punxi amb un punxó???"". Uh... a veure, aquí estem a cavall entre el bullying i el sado-massoquisme... Joder, Pinxo, no siguis tan macarra!!!! Però espera, perquè en "Panxo li va dir a en Pinxo "punxa'm però a la panxa no"". Toma ya. En Pinxo i en Panxo podrien protagontitzar una porno.......

-Sol solet. Una cançó que ens ve a explicar el vaguisme de l'astre: "si tens fred posa't la capa i el barret". I tan a gust que es queda el tio... quina forma de decepcionar les criatures... xDDD

-Margarideta. A veure, una altra gossarra. La tia allà al llit i no hi ha Déu que l'aixequi. El seu pobre amic Pere, està desesperat. Desesperat i sotmès als capricis d'ella. Una cançó que lloa lo manaires i lo manipuladores que poden arribar a ser algunes dones... xDDDD

-Ton pare no té nas, ta mare és xata i el teu germà petit té nas de rata. Toma. Elis-elis putxinel·lis!!! Fote't que tens per familia a la Família monster, col·lega!

-El monstre de Banyoles. Que vindria a ser com el del Llac Ness, però nostrat. Com l'extraterrestre aquell. Sí, sí. Es veu que el monstre aquest menjava persones però "una per dia i sense fer terrabastall". Doncs mireu què us dic, ara que estem de precampanya, no sé jo si empaquetaria a més d'un o d'una cap a Banyoles... i que se'l fotés el monstre....

23.5.07

Retrobaments

Ja fa com dos mesos que un dia va sonar el meu telèfon de casa.
-Que hi és l'Alepsi?
-Sí, sóc jo
-Ai, hola, nena!!! Saps qui sóc?
-Doncs com no et presentis... de moment, poders, no tinc....
-Tia, sóc la L.
-Uh... quina L?
-Tia, la teva companya del cole!!!!!
-Uala, nena!!! Quant de temps!!!
-Ja veus, no?
-Què tal tot???
-Bé, bé, mira... blablablablabla (em va posar al dia de la seva vida, però no crec que us interessi... xDDD)
-Tia, què fort! Què guay! (i diverses exclamacions més que vaig fer, segur... xDD) I com és que em truques?
-Mira, és que m'han trucat del cole, que fan una festa perquè fa 25 anys i ens conviden a tots els ex-alumnes a sopar!
-Caram tu!!!! I quan és?
-El dia 19 de Maig!
-Guay, tia, doncs apunta-m'hi!

I vam seguir parlant, però no cal que us transcrigui la conversa. Primer perquè me la inventaria, i segon perquè ja he introduit el tema del que volia parlar [sí, sí, cada cop són més extenses les meves introduccions, ja ho sé, ja... xDDD].

Total, que com suposareu, el dissabte passat, a la nit, l'Alepsi es va posar mona-mona (no tant com la Tarambana, no hi vull [ni puc! xDD] competir!!). Clar, vaig pensar que m'havia d'arreglar per a que no em veiéssin com un engendro.

No sé si heu estat mai en una trobada d'aquestes, però generen certa ansietat. Perquè vols quedar bé, però sense semblar jo-què-sé-què. Se m'enten? No, oi? Bé, no és nou, això... xDDDD
El cas és que el dissabte al matí me n'havia anat de compres, i vaig decidir estrenar la camisa verda que m'havia comprat... però clar, era massa escotada. Sí, sí. Massa. Pffffff.... total, la cosa es va arreglar posant-me una samarreta negra (que també m'havia comprat al matí) sota de la camisa, per dissimular-ho. No calia anar de buscona, per la vida. xDDDD

Em vaig maquillar i tot! Lleugerament, per no semblar una porta, clar. La veritat és que vaig quedar mona i tot... quan m'hi poso... xDDD

Total, a dos quarts de deu de la nit, estavem a la porta de l'escola i vam començar a trobar-nos velles glòries. Jo havia quedat un quart d'hora abans amb la E., una gran amiga que encara guardo d'aquells anys, per a tranquilitzar-nos la una a l'altra i anar juntes fins a la porta (allò de rebaixar l'ansietat, sabeu? xDDD).

Vam veure gent que feia.... buffff! Anys que no veiem! Ens vam posar al dia de què feiem, què estudiavem, què haviem fet.

-I tu què, Alepsi, ja tens parella?
-....¬¬'

-Ai, Alepsi, i ja treballes??
-..... ¬¬'

-Ostres, Alepsi, segueixes estudiant? Jo és que vaig deixar els estudis a 4t d'ESO i ara visc amb la nòvia en un pis. Buah! Ja estic pagant hipoteca i tot!
-....¬¬'

Oi que no cal ficar el dit a la llaga??? xDDDDD
Doncs jo a molta honra, encara visc a casa dels papis, treballo [per dir alguna cosa] fent classes particulars (ingressos setmanals= 10€), i acabo la carrera aquest any (però l'any que ve seguiré estudiant).

19.5.07

Cançons infantils (II)

Vale, aquí va la segona entrega de la saga "cançons infantils". Aquesta vegada li toca el torn a la cançó castellana. Amb la que jo, personalment, he crescut. I jo sempre pensava: quan sigui gran les cantaré als nens petits. I res, que els nens, no sabeu com pugen, que ara m'ha tocat aprendre'm les cançons de los Lunnis... estem perdent les formes...... xDDDD

-La Flauta de Bartolo: diuen que el Bartolo aquest tenia una flauta amb "un agujero solo". Uh... lleis de la física passades pel forro. M'encanta. (Si bufes molt fort per un tub amb només un forat [el d'entrada] l'aire no pot sortir per enlloc... així que o t'ofegues, o et rebenten els timpans). Bé, per no parlar de les connotacions sexuals de la "flauta d'un sol forat"....

-Don Federico: un clàssic del gore infantil. Al tanto que va de canto. "Don Federico mató a su mujer, la hizo picadillo y la puso a la sartén. La gente que pasaba olía a carne asada: era la mujer de Don Federico". Que fill de puta el Federico. I que cabrona la gent. "Ensuma, ensuma, quina bona carn la de la senyora del Federico, eh??? Olora bé! A veure si ens convida al tiberi, que grassa com estava, en tindrà per deu o dotze comensals!!!". Si és que la gent sempre està a punt per criticar...

-La vaca lechera: desdaluegu no era una vaca cualquiera, això segur. Vamos, seguríssim. Perquè mira donar llet merengada... i a sobre salada! Però quin atemptat contra el bon gust!!!!
[Siusplau, clickeu a l'enllaç i mireu la última estrofa. Jo crec que qui ha transcrit la cançó se l'ha tret de la patilla "con tus besos", diu.... cagunlahòstia, la vaca li fotia petons a l'amo que li compra cencerrus??????]

-Al pasar la barca: anem a veure. Analitzem. Resulta que el barquero aquest és un precursor dels goriles de discoteca que deixen passar gratis les ties, per tal de cridar als tios. Però és que la tia, és tota una feminista: "yo no soy bonita ni lo quiero ser". Bé per tu, nena!!! xDDDDD
[un altre cop, el transriptor de la cançó s'ha tret una estrofa de la màniga... o és que a mi no me les ensenyaven senceres... "la barca de santa isabel".... ¬¬']

-Mambrú se fue a la guerra (mire usté, mire usté [em recorda a l'Aznar, això... xDDD] que pena). En fi, cançó típica mítica, de desgràcies infantils. Quina forma més tonta de topar amb la realitat. Encara que els nens d'avui en dia jo crec que veurien al Mambrú (que per cert tenia uns pares que no l'estimaven gaire... mira que posar-li Mambrú...) com un afortunat de la vida. "Uala, qué chulo, se va a la guerra a matar!!! Cuántos puntos le darán por cada soldado enemigo que mate????" [Uala!!!! He trobat la segona part! Que bo! Un Mambrú encostipat! xDDDD]

-El señor don Gato: aquesta cançó me la cantava ma mare quan era petita. Li tinc carinyo (a ma mare i a la cançó xDDD). Resulta que el gat aquest es mor per amor. Dels nervis cau de la teulada i s'hostia. Pobre Don Gato. Pobre. Allò sí que era amor (i riu-te'n tu de la mostra d'amor del Cachuli.. xDDD)

-Soy capitán. Buah... la cançó dels cabrons. Al tanto: soy capitán de un barco inglés y en cada puerto tengo una mujer. La rubia es fenomenal, y la morena tampoco está mal (toca't els ous, les morenes "tampoco estamos mal".... ¬¬). I que després diu que es casarà amb la que li agradi més. Toca't la pera, no era tonto el putu capità!

18.5.07

Adopcions

Seguint amb el tema cançons infantils...

He decidit adoptar una nena. Es veu que el Pablo Motos ja la va adoptar en el seu programa de ràdio. Però és que no me'n puc estar. Jo també la vull. No em direu que no és adorable.


16.5.07

Cançons infantils

Avui vinc a fer un anàlisi (dintre de les meves possibilitats, no us penseu) de la música infantil que m'ha fet crèixer. Ho dividiré en dos posts, que sinó ve el Azri3l i es queixa de que els faig molt llargs (igual és que tens complexe o algo... ja ens ho mirarem, això.. xDDDD). Aquest primer post analitza les cançons infantils catalanes. Aquelles amb les que molts de nosaltres hem crescut (segur que me'n deixo moltes, si en coneixeu més que creieu que siguin dignes d'anàlisi, m'ho dieu en un comentari i farem una tercera part! xDDD)

-A, el meste em va pegar. E, i jo no sé perquè. I, ahir no vaig venir. O, jo no estava bo. Mira que hi ha maneres absurdes d'aprendre les vocals. Però és que aquesta, a banda d'absurda normalitza la violència a les aules! Oleee! I el nen allà "i jo no sé perquè". Però no diu res de que empaperin al profe... no sé, jo afegiria: "U, et caurà un pleit a tuuuu". I així ja, la cançó queda rodona. No em direu que no.

-La Gallina ponicana: sí, la que pon DEU ous cada setmana. Això és explotació animal. Però no us ho perdeu, que la última estrofa resa: "la gallina de la Seu diu que amaguis aquest peu". Vale, a veure, els artistes que fan aquestes cançons potser que es féssin mirar lo de les rimes recurrents. I a mi que em sobta no haver-me trobat cap nen encara que surti amb un "a mi la gallina de la Seu no em mana, eh???".

-Al tanto que va de canto. Que la Sardana aquesta és bona: "la sardana de l'avellana pica de peus i balla de gana. La sardana de ripoll mata la puça i deixa el poll". A veure, els de Ripoll, siusplau, feu una manifestació en contra d'aquesta cançó. Què passa, que sou tots uns pollossos? "No, no, que de puces no en tenim, què més vols?" Cony, ja que us hi poseu, mateu-ho tot!

-Tres, sis, nou: tira de la cua. Sí, sí. De l'esquirol, a fegeix. Aaaaaaaah! Però i si l'esquirol no vol? (cosa d'altra banda perfectament comprensible...). Doncs res, si el pobre animal no es deixa: "tira de la cua de qualsevol". Nois, vigileu, que després ens venen que si amb lo de l'enveja de penis... no, no, d'enveja res, és que l'esquirol no es deixa, coi!

-La princesa Anna Maria: el primer dubte existencial és: perquè cony es diu així una cançó que no parla de princeses sinó d'un ludòpata? Mi no entender. La cançó diu que fa: "set setmanes de jugar, ni guanyava ni perdia. Un dia guanyo un castell i l'altre perdo una vil·la" (bé, no hem quedat que ni guanyaves ni perdies? Això és confondre la canalla!!! xDDD). Però és que no content amb la confessió, el cantant va i es posa a entonar un "lalalalalalala" (que en són maques les cançons que tenen un tralalalala, no?? xDD) tot feliç, i torna a repetir "un altre dia perdo una vil·la". Aquest tio havia fumat. Segur.

-La filla del Carmesí: una apologia a la pederastia. Com estem... "petiteta l'han casada, la filla del Carmesí; de tant petiteta que era no se'n sap calçar i vestir. Qui le'n té l'amor le'n deixa; qui no el té l'en vol tenir". Si algú entén aquesta última frase, siusplau, que me la tradueixi. A més, què tindrà a veure l'amor amb casar-se amb una nena de.... 2 anys?

-El poder del cant: Don Francisco (Franco???) se n'estava tancadet a la presó, quan sa mare sent la nova ja n'hi ve una gran tristor (tot un detall per part de la senyora...). Ja n'hi compra una guitarra (joder, ja li podria comprar una llima, també, la dona) que té un so consolador (vale, no faré esmena a la paraula... xDDD) i a la presó ja li porta que la trempi al seu tenor (uhm... que trempi el què, concretament??? El tenor?? Eing???)

14.5.07

Curiositats

L'altre dia, molt avorrida jo, vaig dedicar-me a explorar el "nav bar" del blogspot. Pels que no esteu en aquest servidor, el navbar aquest és simplement aquell buscadoret amagat a dalt de tots els blogs de blogspot. Si us hi fixeu, hi ha un botonet que posa "siguiente blog". Doncs amb això vaig estar jugant. Et dona blogs a l'atzar. Molt curiós, tot plegat. Vaig descobrir coses molt curioses:

  • Aquesta és el que més em va agradar: Center for Internet Addiction Recovery. Molt bé. Tenen una idea molt bona, ja que, no sé si ho sabeu (segur que no, que tots controlem, oi? xDDD), però hi ha moltíssima gent enganxada al trasto aquest de l'ordinador i la xarxa. Sí, sí. Però.... no em direu que no és una mica del gènero tonto posar un centre per a addictes a internet... dins de la xarxa!!! Imagineu-vos les reunions d'Alcohòlics Anònims dins d'una destil·leria! Aaaaaaaaaaaaaaai senyor, quina poca vista! xDDDD
  • Aquest altre blog és el d'una tia boja que ha decidit posar-se a règim i compartir-ho amb tothom. Explica la seva lluita contra aquelles "lorcites" que li sobren. Molt bé, molt bé. M'agrada que especifiqui lo de "in a healthy way". Bé, al menys la noia té alguna cosa clara... Lo divertit d'aquest blog: si mireu a la dreta, hi ha un quadre titulat "Numbers and Goals". És curiós que a la gent li interessi quants quilos perd una tia....
  • Hi ha un que no he acabat d'entendre (el meu anglès és bastant penós...) però que el títol em va impactar: More Musings on Christianity, Homosexuality and the Bible. No cal dir què és el que em va impactar del títol, no? Sembla un joc d'aquells de: quina de les tres paraules no concorda amb les altres dues???? xDDDDD
  • Aquest altre em va impactar per pretenciós. Em va fer gràcia. És que a mi els "everythings" els "alls" els "nevers" els "always" i tal, em fan molta gràcia. Per impossibles, dic. [Ara, el bloc està prou bé. No tant com el del Dan, per suposat, però... bé, té algunes cosetes interessants].
  • També em vaig trobar un que em va encantar. Tot i que no entenc res. Algú em pot dir en quina llengua està escrit??? [ja, ja, no us penseu que no he vist que està fet des de Letònia i alguna cosa hi deu tenir a veure, no em subestimeu tant... xDDD]
  • D'aquest és que ni comento res. No he llegit cap article, però és que el títol ja, parla per si sol.
  • També vaig trobar-ne un d'una colla d'amics tarats que han decidit fer una aposta xorra i ho comparteixen amb el món. Sort que no posen fotos seves...
  • Amb aquest el cor em va fer un bot!! No podia ser que el doctor que hi havia a la dreta fos ell!!! Òbviament no ho és... l'actor segur que no és doctor, i el doctor segur que no està tan bo.... o sí. Bé, haurem d'aconseguir una foto. xDDD (què us pensaveu nois, que les fantasies amb el personal sanitari eren només vostres?? xDDD)
  • Amb aquest em vaig quedar sense paraules. No us perdeu el missatge de l'esquerra: "It's good to be a bitch". Molt bé, molt bé. Una visió de la vida diferent, si més no.
  • Aquest no sé de què va. No sé si és un bloc de cuina, de música, religiós.... però em van fer gràcia els davantals que hi ha a la dreta.. xDDDD
Bé, sé que en deu haver molts més de curiosos. Però és que em va fer gràcia i em va portar a fer una reflexió. La nostra comunitat blocaire és molt diferent de les altres? O és que m'he creat un sentiment de grup i ja estic patint els processos grupals de la discriminació de l'exogrup? Siusplau, els sociòlegs de la sala que m'ajudin! xDDDDD

10.5.07

Endreçar

Endreçar no és bona idea. No. O sí. Però jo ho poso com a excusa "mama, no ordeno porque me da miedo lo que puedo encontrar". "Hija, ¡un día encontrarás hasta dinosaurios!". Humor de ma mare. Però igual té raó. Qui sap què hi deu habitar sota l'escriptori..... xDDDDD

El cas és que, de tant en tant, l'excusa en qüestió em supera fins i tot a mi, i m'he de decidir a posar una mica d'ordre (curiosament sol coincidir amb època de treballs i examens... qualsevol cosa per no plantar-me davant els apunts... xDDDD).

I ahir em va superar. I vaig trobar un munt de coses oblidades: la meva primera rosa de Sant Jordi (la que em va regalar el meu primer xicot) seca; unes pulseres de fils a mig fer; diverses postals i cartes de gent diversa; apunts de la universitat traspaperats; números de El Jueves que no sabia que tenia [i que han anat a parar a l'arxiu... xDDD]; cintes de cassette [qui les recorda, ja???] de grups tan apassionants com els BackStreetBoys....; records dels viatges que he fet [guardats a l'espera de que faci un àlbum amb les fotos.... algun dia, algun dia]; i mil milions de coses més que no cal anomenar.

El que més em va sobtar, però, va ser trobar dos fulls datats del 1999 (buf, del segle passat, col·legues.... que iaia em sento... xDD). A saber d'on ho vaig treure, però crec que ho he de compartir amb vosaltres. Al primer full posa unes afirmacions en plan futurista (us les transcric tal qual, el que hi ha entre corxets són afegits meus d'ara mateix... xDDD):
  • Em casaré amb un noi alt i moreno. Que ara conec pel qui no sento cap atracció. Es apassionat, detallista i molt gelós. [mal asunto, només conec un noi que compleix aquestes característiques.... i és el meu ex... així que.... mal rollet!]
  • Rebré de manera sobtada una quantitat de peles important [doncs a veure si arriba ja, tu, que una va escuradeta...]
  • Tindré un fill i em plantejaré tenir-ne més [vaja, jo sempre n'havia volgut tres... i amb la quantitat de peles aquella... no em donarà per tenir-los??? Quantes incògnites!!!]
  • Seré desitjada entre els meus amics [mira tu que bé! xDD]
  • Viuré un amor molt fort. Ell m'estimarà molt. El destí em posarà a prova. [Joder, quina por, col·lega, aquesta última frase no em fa gràcia, no...]
  • Trobaré un treball que farà realitat els meus somnis [potser serà allà on rebré la quantitat de peles... i on trobaré el noi alt i moreno... qui lo sá! xDDD]
  • Trobaré un amor vertader [només un????]
  • Faré investigació cultural i científica [això, sincerament, m'ha alterat del tot. Vaig decidir tot just farà tres o quatre mesos que em volia dedicar professionalment a la investigació en psicologia... a la banda de psicobiologia... què fort!!! Ja ho tenia predit des del 1999!!! Tinc por!!!!]
Ja us dic. No sé d'on cony vaig treure aquestes frases, ni perquè me les vaig guardar. Suposo que en el moment vaig suposar que no me n'oblidaria... però ara mateix no sé què cony és.... estic neguitosa, què voleu que us digui (ja, ja, probablement no sigui més que un joc d'aquells infantils i tontos... però... i si és que vaig anar a una endevina d'aquelles amb un mocador de topus al cap i una arracada d'or en forma d'aro a la orella i ho he esborrat de la meva memòria?????? xDDDD).

A l'altre paper hi posa (també literalment, i també el que penso entre corxets):

El chico de mi vida

  1. Se viste en plan hippy [Doncs mira, ole, ja m'està bé]
  2. Me declarará su amor después de un largo viaje [home, hauriem de definir "largo", no? xDDD]
  3. Ahora mismo yo creo que no tengo posibilidades con él [igual ni el coneixia, per tant poc em podia suposar tenir-hi una relació, no? xDDD]
  4. Él es súper tímido [bé.... tenen el seu encant, no direu que no.. xDD]
  5. Sus ojos son oscuros y misteriosos [uhm.... també m'està prou bé]
  6. Su pelo es pelirrojo [vaja, no en conec a cap... bé, sí, un, però té els ulls verds... i fa com 5 anys que no parlo amb ell.... o sigui que descartat]
  7. Él es mayor que yo, aunque no lo parece [fantàstic, és lo ideal (per a mi, s'enten)]
  8. Es tan alto como yo [o sigui, més aviat baixet....]
  9. Es más bien delgado [uh... què vol dir "más bien delgado"?]
  10. Nuestra primera cita será al aire libre [miiiiiira tu que bé, què bucòlic! xDDD]
I llavors, no us ho perdeu, hi ha a sota d'aquestes afirmacions uns quadrets en plan enquesta (teniu al cap la imatge, no? Ai, és que no tinc scanner...) amb els números de les afirmacions, i alguns quadrets amb un "tick". Suposo que aquests que estan marcats fan referència a les condicions que acomplia el noi que m'agradava llavors.... A saber de qui parlava....

Aaaaaaaaaaaaah! Sí, jajajajaja! Ja sé en qui pensava quan vaig posar els "ticks"..... en el meu gran amor adolescent... aaaaaaaaains mira que era monu... i sí, era súper tímid.... i sí, jo pensava que no tenia possibilitats amb ell.... i sí, ell era més gran que jo (concretament un mes... què passa, ningú ha acotat què vol dir "més gran", no? xDDD).... i sí era igual d'alt que jo (una miqueta més, però no gaire).... i sí, era més aviat prim.... i no, no va ser el noi de la meva vida, està clar.

Per cert, si algú coneix el noi de la meva vida, siusplau, ja sabeu quin és el meu mail, gràcies.
[xDDDDDD]

8.5.07

El 300!!!

L'altre dia vaig fer una cosa que feia temps que no feia.

De fet, no ho havia fet per manca de temps. No és que hagi estat molt estressada, no és això. Però d'un temps a aquesta banda, no sé, com que han canviat algunes coses pel meu voltant. En fi, hi entro en un altre moment, en això, ok? xDDDD

El cas és que, això que feia temps que no feia... i que abans feia cada dia... és... entrar a TOTS els blocs que tinc enllaçats a la dreta. Sí, sí. L'altre dia a la tarda vaig tenir una estona, i vaig decidir-me a visitar vells amics.

Últimament, no us ho negaré, he estat entrant a poquets blocs... ja us dic que se m'ha reduit el temps, i no ha estat pas per falta de ganes de visitar-vos, sinó per... bé, això. M'enteneu, oi?

Bé, el cas és que visitant tots els blocs... em vaig deprimir. Una mica. Perque... me'n vaig adonar de la quantitat de blocaires que heu decidit tancar portes. Alguns a qui, realment, estimava molt... no sé.

Alguns parlen d'aquella "època daurada dels blocs". Sí. Us entenc. Aviat farà un any. Cap a l'estiu, va ser. Que hi va haver un auge del món blocaire, que teníem una complicitat fantàstica, que ens podíem tirar hores i hores llegint-nos els uns als altres.

En fi, com en tot, hi ha èpoques. I aquesta no és que sigui ni millor, ni pitjor. Simplement, es tracta de que no es converteixi en una obligació. Molts blocs s'han aturat per que els seus propietaris/autors estaven cansats d'haver d'actualitzar sovint, o d'anar mancats d'idees. O, simplement, se n'han cansat del món virtual aquest. Ei, súper respectable, eh?

Jo, per sort o per desgràcia (per vosaltres o per a mi, no sé, xDDD), no n'estic cansada. M'agrada escriure, i m'agrada compartir aquestes estones amb vosaltres. M'agrada deixar escrit el que em passa, el que se m'acut i que, qui vulgui, si passa per aquí, ho llegeixi, i qui no vulgui, doncs que no ho faci.

No sé quant em durarà. Igual demà passat em passa com a ells, i decideixo abandonar el bloc. A saber. Espero no fer-ho. Aquest bloc m'ha aportat moltíssimes coses bones. Moltes més que dolentes (que també me n'ha portat algunes).

En tot cas, serveixi aquest post 300 com a homenatge a aquells qui han decidit (alguns sembla que només momentàniament, per sort) deixar d'escriure en els seus blocs. Alguns no han avisat, i simplement han deixat d'escriure. A veure si veient-se en aquest petit homenatge es decideixen a reemprendre la marxa! ;)
A partir d'avui, sou traslladats a la categoria de "blocs aturats". Tan de bo us pugui tornar a traslladar aviat!!! ;)

I als que seguiu escrivint... i als que no fa gaire que heu començat... doncs res, animar-vos. Que tot té les seves èpoques, i jo també n'he passat de putes... i de no tenir ganes d'escriure. I me n'he desentés una mica del bloc. Però sempre, sempre, sempre, heu estat molts de vosaltres aquí per fer-me costat. I us estaré sempre, sempre agraïda (quan sigui iaiona, els hi explicaré als meus nèts [perquè tindré nèts, moltííííííííssims!!!] que jo, un dia, vaig tenir un bloc... i em miraran i diran "iaia, ets de la època dels dinosaures ara es porta...... "[qui lo sà]).

Així que res, post homenatge. Per celebrar que fa 300 posts que vaig escrivint... ;)

4.5.07

Homenatge


Avui vull fer un post-homenatge. Aviso que potser "toca sensibilitats", avisats quedeu, després no vingueu amb queixes, eh? xDD

Avui vull homenatjar (això deu ser un barbarisme com a mínim) als avis. No als meus, en particular, sinó als iaios en general. És que, permeteu-me el sentimentalisme un moment, sovint no ens n'adonem de lo importants que són, tant per nosaltres, com per a la societat en general.

A veure, anem a pams. Si no hi hagués iaios......
  • Qui ens explicaria anècdotes de la guerra? Penseu que els iaios que hi ha ara, els que estan en la franja dels 75-120 anys (si n'hi ha algun dels vostres que en tingui més de 120 que ho notifiqui ràpidament al llibre Guinness!!!) són la última generació del païs que ha viscut una guerra. Ells, ja ho sabeu, s'entesten en recordar-ho: "Una guerra tendrías que haber pasao' tu". I et miren amb aquella cara de "jo sí que he patit, i sé què és passar gana". I tu els mires amb cara de "no em tornis a venir amb el cuentu de la guerra", però en el fons penses que tenen raó, i que els iaios que van sobreviure a la guerra deuen estar fets d'una pasta especial (que per sort t'han deixat en herència genèticament...).
  • Què farien les empreses amb el seu merchandaising hortera? Eh? Eh? Heu vist alguna vegada a algun jove amb una gorra de Repsol-Butano? O amb una motxilla de "Viajes Catapúm"? O amb una polo que anuncia "Talleres Sánchez"? No, oi? Doncs això. Si no hi hagués iaios hi hauria un gran buit de publicitat per a les empreses!!! A més, que què cony, els iaios porten aquests atuendus amb gràcia, els fan més entranyables!
  • Una altra empresa que hauria de tancar portes és aquella que fabrica les famoses "bragón-kan". Sí, sí. Sabeu aquelles calces-faixa amb puntilles, de color "camel" (que no sé perquè se'n diu així, algun etimòleg a la sala? xDD), o blanc en el seu defecte, i de coll alt? Doncs a veure si em sabeu dir una sola persona de menys de 70 anys que les porti!!! [No vull ferir sensibilitats, cadascú és lliure de portar la roba interior que necessiti, eh?? Recordeu que m'agrada generalitzar! xDDDD]
  • Més empreses que plorarien l'absència dels iaios serien les que fabriquen aquelles boines de quadros que els iaios es posen quan van a mirar les obres. Per a que no els toqui el sol a la calva, s'entaforen aquelles gorres i au, a patejar els carrers controlant que els obrers vagin al seu ritme (atenció, teoria! Jo crec que si no hi hagués iaios-controladors d'obres, aquestes anirien encara mééééééés lentes... crec que fan una gran tasca de pressió!!! xDDD)
  • Un altre tipus d'empresa que hauria de tancar portes serien aquelles que es dediquen a vendre coses per telèfon. Vaja, però això no faria pena, de fet, tan de bo no existíssin... a la meva iaia ja li han canviat tres cops la companyia telefònica, i mira que li diem que passi de la gent que la truca amb aquestes històries, però clar, és bona dona, li sap greu penjar a la "pobre chiquilla que su trabajo está haciendo".... en fi, tot un món el del timo als iaios....
  • Per suposat plorarien molt les agències organitzadores (i que viuen gairebé en exclusiva) dels viatges del Imserso! Col·legues, és el negoci del futur!!!! xDDDDD
  • Ah! I què farien les famílies d'avui en dia sense possibilitat de cangur gratuit per als nens??? Com ho farien?? Quin horror! Necessiten al iaio de turnu que faci de mainadera mentre ells treballen. Després, clar, els avis passen d'educar als nèts (porta accent, això??), no per mala hòstia, sinó per que... què cony! Ells ja van educar als seus fills i ara no volen mals rollos amb els nets. Lògic. A cadascú li toca el paper que li toca i en el moment que li toca fer-lo... De debó, de vegades veig a cada petit-monstre seguit d'un iaio mig corrents i ofegat que...
De tota manera, aquests cinc punts no són els més importants. El que més es trobaria a faltar, n'estic convençuda, seria el seu seny. La lògica que els dona l'edat. Aquell puntet de "travesura" que se'ls instal·la un cop passen la frontera dels 70 i se n'adonen que s'han pres la vida massa seriosament.
Realment, cal escoltar-los, ja sabeu allò de que "sap més el diable per vell que per diable", oi? xDD
Són realment entranyables*, així que... si em permeteu, acabo el post amb una recomanació: cuideu-los molt!!! Tots, tots, tots, acabarem sent iaios... i ens agradarà, llavors, que ens respectin, ens escoltin i no ens deixin sols, oi? ;)

----------------
*Que sí, que com diria ma mare, "en todos laos cuecen habas" i, per suposat, hi ha iaios amb mala folla i amb mala hòstia, però bé, també hi ha joves cabronassos, no? xDDD

Crec que no cal l'aclariment, però com que passo mil de després haver-me d'estar justificant, ja us ho dic ara que tot el post està fet amb tot el respecte (no calia, oi?)

2.5.07

Ja tic! xD

Ja he tornat. Buffff... déu n'hi dó el pontet que m'he fet! Jejejeje! No és per fer-vos enveja, penseu que ara, a partir de demà, em toca posar-me a estudiar com una capulla "però què dius, tia, si saps perfectament que començaràs a rascar-te la panxa demà mateix...". Bé, sí, té raó el meu estimat cervell, com sempre, però me la rascaré a partir de demà a la tarda, que demà al migdia tinc un examen i encara no he començat a estudiar "ja tia, lo teu és el risc... tens uns ovaris com una casa, col·lega". Ja, ja... sóc una manta.

"I perquè no has estudiat aquest poooont???". Si ho saps perfectament, culleres. "Ja, però és per donar-li emoció al post, que últimament estàs en un plan tàntric que espantes". Buah, no recordava lo agradable que era parlar amb tu......

Doncs no he estudiat aquest pont perquè he tingut coses millors a fer (com li deia a la Jo Mateixa, les fotos porno no les publicaré... xDDDDD). He estat de visita familiar, tenia ganes de veure a la meva iaiona, que ja no la vaig veure a Setmana Santa, i tampoc la podré veure a l'agost, així que havia d'anar-hi. Que mona, me l'estimo molt. Jejejejeje!

Ahir a la nit em deia: "Ay, hijica, como te voy a echar de menos cuando te vayas mañana... me quedo más sola...". És una mena de xantatge emocional que m'està fent per a que vagi més sovint a veure-la, però cony, si és que viu a 700km de Barcelona... ja m'explicareu!
Però pobra dona, si jo ho entenc. En fi, ja li he promès que a poc que pugui hi tornaré a anar abans de l'estiu... però ho trobo complicat.

Total, que aquestes obligacions familiars m'han tingut fins a avui apartada una mica del món blogosfèric, dic una mica, perquè per telèfon m'han anat posant al corrent del que passava... així que ja sabeu, jo mai descanso, sempre us vigilo...

"Ui sí, reina, quina por que fas..."

¬¬'